Una espurna imparable
MANUELA INFANTE ENS CONVIDA A ANAR D’INCENDI EN INCENDI PER COMPROVAR QUE LA DEVASTADORA I TRANSFORMADORA FORÇA DEL FOC NO ESCOLTA RAONS
És el que passa quan comences negant els honors a un heroi de la pàtria: acabes negant a l’ésser humà el dret a creure’s el rei de la creació i a voler dir sempre l’última paraula. Ara fa poc més de vint anys, i mentre encara era una estudiant universitària, Manuela Infante va fundar, amb altres alumnes, la companyia Teatro de Chile. I la seva carta de presentació va ser un espectacle titulat Prat i dedicat a Arturo Prat, un gran heroi molt venerat de l’armada xilena mort en combat el 1879. En lloc de centrar-se en les seves gestes immortals, Infante va optar per presentar un gens heroic Prat adolescent, fràgil, emmarat i un xic donat a la beguda que va generar un escàndol notable i que l’exèrcit i els sectors més conservadors de la societat xilena van intentar prohibir.
ANIMAL, VEGETAL, MINERAL
Amb el temps, Infante ha anat construint un món creatiu reconegut a escala internacional, en el qual els humans han acabat perdent pes específic en detriment d’altres formes de vida. Tal com ho veu la creadora: “Qüestionar el paradigma d’allò humà significa qüestionar la supremacia masculina, blanca, europea i d’espècie”. I és així com Infante ha passat de preguntar-se a Cristo com es pot representar a l’escenari la figura de Jesús a ficar-se entre les bèsties que viuen al zoo, preguntar-se Cómo convertirse en piedra o fer parlar les plantes de la molt aclamada Estado vegetal. Ara, ha arribat l’hora de donar protagonisme a un element que és capaç d’alterar i/o destruir tota forma de vida que estigui al seu abast. I de recordar-nos que n’hi ha prou amb un llumí o amb una alteració de l'equilibri climàtic perquè cremi un bosc o una selva, afavorint, de passada, els interessos comercials que aposten per la desforestació. O que una petita espurna verbal pot fer que els carrers s’omplin de pneumàtics cremats que anuncien un gran incendi revolucionari.