Ludopatia espectral
TXAIKOVSKI I EL DIRECTOR D’ESCENA GILBERT DEFLO ENS MOSTREN ELS PERILLS D’UNA ADDICCIÓ AL JOC TOT TRANSPORTANT-NOS AL SANT PETERSBURG DE CATERINA LA GRAN
Txaikovski fa palès el seu tarannà més rococó.
Dostoievski no en tenia cap dubte: el conte del seu compatriota Puixkin que inspira força lliurement aquesta òpera representava, per a ell,
“el pinacle de l’art del fantàstic”.
I no costa gaire imaginar per quin motiu el magistral autor, del qual el món acaba de celebrar el bicentenari del naixement, se sentia tan proper a aquesta història: ell mateix havia estat un ludòpata convulsiu que, sense anar més lluny, havia escrit la novel·la El jugador angoixat pels deutes que havia contret a les sales de joc. Ara imagineu-vos com s'hauria sentit si algú li hagués assegurat que una vella comtessa octogenària coneixia el secret de les tres cartes que t'asseguren la victòria en totes les partides. Les tres cartes per les quals el jove oficial Hermann, fins i tot, és capaç de deixar de banda la noia (la neta de la dama de piques) per qui tant sospirava fa no res.
PIKOVAIA DAMA (LA DAMA DE PIQUES) LA FOSCOR DELS LUXES IMPERIALS
Txaikovski va voler que la seva sensacional partitura fes alguna picada d’ullet a un Mozart pel qual sentia veneració. I per això va fer que l'acció del relat original es traslladés a les acaballes dels segle l'època de la tsarina Caterina, ara tan admirada pels seguidors de la sèrie The Great. Doncs, només s'aixequi el teló, podreu comprovar que aquesta època imperial pren vida gràcies a la molt sumptuosa escenografia del muntatge signat per Deflo. Però, encara que quedeu enlluernats per una opulència decorativa cada cop més difícil de trobar als escenaris, no trigareu gaire a comprovar com, a poc a poc, les tenebres també van envaint aquest espai. A mesura que Hermann avança cap al desastre, i que els fantasmes reals o imaginaris van deixant a la vista les seves cartes, els colors opulents aniran perdent brillantor. I llavors, tal com ens adverteix el mateix Liceu, tot comença a assemblar-se massa a una pel·lícula de terror, en la qual no hi ha cap carta que et permeti escapar-ne.
DE P.I. TXAIKOVSKI. LLIBRET: MODEST TXAIKOVSKI. DIR. MUSICAL: DMITRI JUROWSKI. DIR. D’ESCENA: GILBERT DEFLO. INT.: YUSIF EYVAZOV, ELENA ZAREMBA, LIANNA HAROUTOUNIAN. GRAN TEATRE DEL LICEU. LA RAMBLA, 51-59. METRO: LICEU (L3). TEL.: 934 859 900. DEL 26/1 A L’11/2. HORARI: 19H; DG., 17H. PREU: 15 - 295€. 15% DE DTE. Entradasdevanguardia.com