Objectiu: la Terra

ROLAND EMMERICH, L’ACTUAL REI DEL CINEMA CATASTROFISTA (2012, EL DIA DE DEMÀ), CONVERTEIX LA LLUNA EN UNA FORÇA DESTRUCTORA DEL NOSTRE PLANETA

Al film 2012, el deliri més gran que hagi fet mai Roland Emmerich, un portaavions batejat com a John Fitzgerald Kennedy queia sobre la Casa Blanca. Detalls malèvols com aquest diuen molt de l’hereu del cinema catastrofista que tan de moda es va posar als setanta –Terratrèmol, El colós en flames–: no prendre’s gaire seriosament a si mateix. I Moonfall, una barreja de ciència-ficció i cinema catastrofista, no n’és cap excepció, encara que aquí deixa l’humor més de banda.

UNA MISSIÓ SUÏCIDA

Emmerich ens anuncia una nova fi del món: la Lluna ha sortit de la seva òrbita de manera misteriosa. El seu objectiu, evidentment, és la Terra. I només dos astronautes i un científic conspiracionista tenen la possibilitat de salvar tothom. O sigui, el que és normal venint del teutó instal·lat a Hollywood, on va arribar per ser l’hereu de Spielberg, i on s’ha quedat en un Irwin Allen amb molta retranca. Cosa que tampoc no està malament, vaja.

A partir d’aquí, trobem un guió amb més forats que un formatge suís, dins d’una història que sembla sortida d’una reunió al voltant d’una taula on els espirituosos fan estralls. Tot farcit de drames familiars de pa sucat amb oli