Sense pèls a la llengua

DESPRÉS DEL GRAN ÈXIT DE L’ANY PASSAT, EL TEATRE BORRÀS TORNARÀ A ACOLLIR L’ESPECTACLE ELS DIMARTS DE L’ALBERT AMB EL POLIFACÈTIC MÚSIC DE SABADELL

Tot i ser fruit d’un mateix plantejament, no serà la mateixa proposta que durant setze setmanes va regalar-nos Albert Pla ara fa un any. Ja sabem que el polifacètic músic sabadellenc no és gaire amic dels guions de ferro ni de tot allò que sigui predictible. L’espectacle que durant nou dimarts es veurà al Teatre Borràs ha evolucionat amb novetats i actualitzacions, tot ben condimentat amb les sals del riure i les espècies de la transgressió.

ELS DIMARTS AMB L’ALBERT

Sabem perfectament que el sentit de l’humor és la columna vertebral de bona part de la producció d’Albert Pla, tot i que també aconsegueix sorprendre i atreure amb tota mena de recursos emocionals. Els dimarts dels mesos vinents, collarà encara més aquest espectacle delirant en què combina cançons clàssiques amb d’altres per estrenar, embastades per la narració d’històries biogràfiques –inventades o no– a mode de monòleg, o temes d’actualitat, amb la llengua, això sí, sempre esmolada. Però ja coneixem la seva tendència a deixar-se endur per la temptació de la improvisació, on la interacció amb el públic serà inevitable.

D’UNA ALTRA ESPÈCIE

A hores d’ara, ja no cal fer gaires presentacions de qui és Pla. Es tracta d’un personatge difícil d’encasellar, amb un discurs que crema o que fa riure des de la ironia i el sarcasme, o des d’un surrealisme definitivament naïf. Alguns el titllen de joglar 2.0, amb una clara predilecció per la provocació i la denúncia, cosa que l’ha convertit en un referent per a moltes generacions. I no només per la lírica amarada en àcid, que va iniciar el 1989 amb la publicació d’Ho sento molt, sinó també per la resta de facetes expansives i genials, concebudes com a actor (Caracuero, Llits), escriptor (Espanya de merda, Espanya en guerra )o bufó de les tenebres (Miedo Miedo 2.0).

i