Tràgica lluna de mel

DESPRÉS DE LA MEDIOCRE ASESINATO EN EL ORIENT EXPRESS, KENNETH BRANAGH PORTA AL CINEMA UNA ALTRA NOVEL·LA D’AGATHA CHRISTIE AMB RESULTATS OBLIDABLES

El cinema del Kenneth Branagh director és com una mena de Jekyll i Hyde. D’una banda, té pel·lícules amb ànima, exemplificades en les adaptacions shakespearianes o en la meravellosa Belfast. I, de l’altra, té productes insubstancials més propis d’un artesà impersonal. El darrer de tots, l’adaptació de Muerte en el Nilo, motivada per l’èxit d’Asesinato en el Orient Express, arriba amb més d’un any de retard, a causa de la pandèmia, i també de la presència en el repartiment d’Armie Hammer, caigut en desgràcia per les denúncies d’agressions i pels seus peculiars gustos sexuals.

COMPARACIONS ODIOSES

Sia Asesinato... havia de lluitar contra l’adaptació de Sidney Lumet, aquesta vegada ho fa amb la del 1978 dirigida per John Guillermin. I, com en aquella, hi surt perdent en tots els aspectes. No canvien gaires coses respecte a la

història en si: la d’una milionària amb molts enemics que fa un creuer pel Nil amb el seu marit, amb qui s’acaba de casar, un(s) assassinat(s) i el cèlebre

Hercules Poirot disposat a trobar el(s) culpable(s) a bord del vaixell on viatgen. O sigui, el whodunit habitual de la

Christie. Però el guió introdueix canvis en alguns personatges, que volen donar una imatge de diversitat més pròpia d’un anunci de Benetton, hi ha un pròleg que sembla un 1917 d’Hacendado i es prefereix donar més recorregut al personatge de Gal Gadot que no pas centrar-se en el cas en si.

Però no és només un problema de guió: Branagh es perd amb un Egipte irreal, tot artifici, amb un excés d’efectes digitals i cromes, i no aconsegueix captar l’essència del misteri ni l’atenció de l’espectador, perdut entre tanta posta de sol digital. Sumem-hi un repartiment que empal·lideix comparat amb el de la versió del 78 (Peter Ustinov, Jane Birkin, Bette Davis, Mia Farrow, George Kennedy, Angela Lansbury... Continuo?), un Branagh que interpreta un Poirot

humanitzat i vulnerable (i comet el sacrilegi de treure-li el bigoti) i un

Patrick Doyle que ho intenta, però que no té res a fer per treure’ns del cap la banda sonora de Nino Rota.

Si realment aquesta ha de ser la pellícula que ha de tornar a portar el

públic adult a les sales, que és precisament el que ha deixat d’anar al cinema, ho tenim magre.

MUERTE EN EL NILO

●●●●●

DIR.: KENNETH BRANAGH. GÈNERE: MISTERI. INTÈRPRETS: KENNETH BRANAGH, GAL GADOT, ARMIE HAMMER, ANNETTE BENING, EMMA MACKEY, TOM BATEMAN, RUSSELL BRAND, LAETITIA WRIGHT. PAÍS: EUA. ANY: 2022. DUR.: 127 MINUTS.