El llop de la memòria

ROGER BERNAT REUNEIX GAIREBÉ UNA VUITANTENA D’INTÈRPRETS I ELS CONVIDA A EMMIRALLAR-SE EN EL MÍTIC MUNTATGE DE TERRA BAIXA DIRIGIT PER FABIÀ PUIGSERVER

No busqueu els setanta-vuit noms a la fitxa artística que trobareu a sota: no hi caben. I si consulteu

l’enlluernador llistat al web del teatre i hi trobeu algun nom que us fa una gràcia especial, no us feu il·lusions: tingueu en compte que el repartiment canviarà cada dia, i que només vint-i-quatre hores abans de l’inici de cada funció es podrà saber, via xarxes socials, qui hi sortirà l’endemà. Poc es podia imaginar

Àngel Guimerà (doblement present, aquests dies, a la cartellera, pel retorn al Condal de la molt ben acollida versió musical de La filla del mar) que un dia la seva obra més representada a escala mundial l’acabaria interpretant una colla mutant d’actors i d’actrius que, alhora, es mouran per l’escenari sense cap mena d’assaig previ. I que seguiran

mitjançant auriculars tant les indicacions del director com les veus que tenien els seus personatges ara fa una mica més de tres dècades.

EL NOSTRE IMBÈCIL MÉS ESTIMAT

Si fem cas al sempre iconoclasta Bernat, en Manelic vindria a ser una mica això, abans d’espavilar-se prou per matar el llop, deixant anar la simbòlica frase final més cèlebre de la història del teatre català. Una frase que quan el 1990 (un any abans de morir) Fabià Puigserver va estrenar el seu llegendari muntatge de l’obra va pronunciar Lluís Homar; Emma Vilarasau llavors era la seva Marta. A qui conegui la trajectòria de Bernat no li estranyarà gens que el director reconegui que aquell reeixit espectacle no hauria estat mai el que ell hauria fet. Però que, alhora, li desperta una fascinació especial. Entre altres coses, per la significació que prenia en aquella Barcelona febrilment preolímpica. Una significació que s’afegia a les molt variades que aquesta mostra del teatre que “declara el poder polític dels imbècils” ha anat adquirint, tot passant pels ateneus anarquistes d’inicis del segle el cel·luloide fil·lonazi de Leni Riefenstahl o l’experimental marxisme escènic d’Erwin Picastor: en Manelic se les ha vist amb llops de tota mena!

TERRA BAIXA

D’ÀNGEL GUIMERÀ. DIR.: ROGER BERNAT. TEATRE LLIURE GRÀCIA. MONTSENY, 47. TEL.: 932 387 625. FINS AL 6/3. HORARI: DE DC. A DS., 20H; DG., 18H. PREU: 9-29€. 15% DE DTE. Entradasdevanguardia.com