Una influència silenciosa
EL RESTAURANT SUCULENT BRODA UN MENÚ DE DEGUSTACIÓ QUE COMBINA GRANS CLÀSSICS DE LA CASA, IMITATS ARREU DEL MÓN, AMB ELABORACIONS NOVES I REEIXIDES
Més que innovar, al restaurant Suculent prefereixen fer servir un altre terme: renovar. Una selecció de paraules que implica que la tradició no s’oblida, sinó que es preserva mentre es modernitza. Una filosofia que encaixa perfectament amb l’ambient acollidor del local, on conviuen biblioteques gastronòmiques amb pots de conserva, fotografies centenàries i culleres dels avis del xef Toni Romero. Detalls que converteixen el Suculent en un petit temple barceloní que, de manera silenciosa, actua com a guia de tendències culinàries.
UNS ENTRANTS AMB CARÀCTER
Tot i que també tenen carta, els menús de degustació del Suculent són especialment recomanables per embarcar-se en un viatge entre passat i present culinari. Només cal fixar-se en els aperitius, que combinen la tradició de la
croqueta d’ànec amb una renovadora ostra amb escabetx de pastanaga que sorprèn amb un retrogust umami. Els entrants continuen amb una artística i salina royale
de ceps amb garota i caviar, que aconsegueix el més difícil: que tres elements de sabor ben fort no competeixin entre ells, sinó que, ben al contrari, sumin en sabor. Acabem amb el delicat tàrtar de sípia i cansalada ibèrica, coronat amb una llet d’ametlles.
D’ABANS I D’ARA
Els menús també són interessants per comprendre la influència de Romero en la gastronomia mundial (per alguna cosa és un dels cent millors xefs del llistat The Best Chef Awards). Parlem d’elaboracions tan cèlebres com el cebiche de gambeta vermella i el bistec tàrtar sobre moll de l’os, que tantes vegades hem vist repetits en altres establiments.
Però Romero no es queda només en el passat i encara el futur amb elaboracions com la carbassa rostida amb crema de parmesà, tòfona negra i pipes de carbassa, que hi afegeixen un toc crocant; la remolatxa amb anguila fumada, que recupera la cada vegada més present beurre blanc; els canelons de llebre à la royale amb alga còdium, un mar i muntanya ben interessant, o el maitake amb emulsió de pinyons, entre molts plats que, com la seqüència de la llebre, donen molt de protagonisme a la sala.
Ho maridem, és clar, amb vins tan especials com el menjar, que inclouen el sostenible Pinot Noir de Sarnin Berrux o l’ARX de Tesalia. I ens acomiadem amb una tapioca d’aires tailandesos, un saborós pastís de brie i un de xocolata amb tonka que ens conviden a tastar sabors llunyans.