“Els festivals són projectes vius”
El Let’s Festival fa temps que interpreta un dels papers protagonistes de la música alternativa del nostre país. Després de tres lustres i mig de trajectòria, ja es pot enorgullir d’haver programat alguns dels noms imprescindibles de l’indie estatal i nacional d’aquest segle. El festival està immers en un procés d’evolució. Parlem amb el director, David Lafuente, perquè ens ho expliqui de primera mà.
Com van ser els inicis del Let’s Festival? Pensaves que el festival arribaria a la 17a edició?
A principis del 2000, la Salamandra acollia i col·laborava amb uns quants festivals amb iniciatives de diferents col·lectius de la ciutat, com el Bad Music Festival, el Tendencias o el Petit Format. Els vam proposar unir forces, però no va poder ser. Va ser quan vam decidir crear el Let’s Festival (que juga amb les últimes lletres d’Hospitalet) amb la gent de Depósito Legal. Quan comences un projecte com aquest, no et planteges quant durarà. Els festivals són projectes vius, totalment alterables i transformables.
Com ha canviat el concepte de festival aquests disset anys?
Les intencions són les mateixes. A la primera nota de premsa, dèiem que volíem fer un festival que servís de plataforma i de suport per als nous valors, que a la vegada promocionés la ciutat mostrant-la culturalment activa. Continua sent un festival que es fa només a l’Hospitalet, a l’hivern i en sales on la relació entre el públic i l’artista és molt propera. Ara bé, amb els anys ha crescut en espais i en el temps. Ara dura tot el mes de març i es fa a les sales més importants de música viva de la ciutat.
Fins a quin punt us ha perjudicat la pandèmia a l’hora de configurar el programa d’aquesta edició?
Ha estat complicat. Ens va fer cancel·lar la meitat de l’edició del 2020. El 2021 en vam poder fer una edició especial, el mes de maig, amb format de públic assegut, que va ser molt emocional. Quan estàvem plantejant aquesta edició ho fèiem pensant que estaríem normalitzats, i va arribar la sisena onada i ens ho va capgirar tot. Al final, després de moltes reunions i maldecaps, vam decidir apostar per una edició amb el 100% d’aforament i sembla que l’hem encertat, però la pandèmia ens ha ensenyat a no refiar-nos de res.