La Vanguardia - Què Fem

Vuit exposicion­s amb nom propi

- LAIA ANTÚNEZ

Algunes ja estan en marxa des de fa setmanes i d’altres obriran portes a l’abril, però totes tenen en comú dues coses: són grans exposicion­s individual­s, dedicades a un únic artista o creador, i les podreu veure a Barcelona. La primavera ja ha arribat a la ciutat i, com deia la cançó de Delafé y las Flores Azules, ho fa carregada de plans expositius que se’ns posen d’allò més bé.

MARTÍN CHAMBI

D’origen indígena, Martín Chambi és conegut per haver retratat els

Andes peruans i per ser un referent de la fotografia llatinoame­ricana de principis del segle XX. La mostra Martín Chambi i els seus contempora­nis. Els Andes fotografia­t, que inaugurarà Foto Colectania l’1 d’abril, reunirà més d’un centenar de fotografie­s procedents de la Col·lecció Jan Mulder, “el col·leccionist­a més important de còpies d’època de Chambi”, segons Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania. A Espanya “hi ha hagut exposicion­s que reivindica­ven el seu treball com a fotògraf d’estudi, però aquesta destaca el seu treball documental a la ciutat de Cusco i als Andes, amb documents excepciona­ls, com els reportatge­s del Machu Picchu i la vida quotidiana de les comunitats indígenes”, ens explica el director. Descobrire­u per què Chambi és un autèntic poeta de la llum i veureu les seves imatges dialogar amb les d’altres fotògrafs peruans, com Max T. Vargas i

Horacio Ochoa, i amb les de “grans mestres internacio­nals –que van quedar fascinats pel Perú– com

Irving Penn, Werner Bischof o Robert Frank”, diu. FOTO COLECTANIA. PG. DE PICASSO,14. DE L’1/4 AL 12/6. PREU: 4€. 2X1.

Entradasde­vanguardia.com

LEE FRIEDLANDE­R

El nord-americà Lee Friedlande­r és un dels grans renovadors de la fotografia del segle XX: “Es va

alliberar de les normes opressives que exigien la cerca de la perfecció tècnica i la bellesa abordant una

fotografia natural, sense manipulaci­ons tècniques, i eliminant les barreres que separen el que és bonic del que és lleig, el que és important del que és trivial”, diu Carlos Gollonet, comissari de l’exposició Lee Friedlande­r, que ocupa des de fa unes setmanes el Centre de Fotografia KBr .Hi podreu recórrer la seva extensa obra, que abasta sis dècades, i descobrir unes fotografie­s inèdites que va fer a Barcelona, Madrid i la costa de Màlaga l’any 1964, gràcies a una beca Guggenheim. Gollonet també reivindica la modernitat de Friedlande­r: “Per a algunes persones pot ser xocant la naturalita­t amb la qual emmarca el món, tal com és, i no com la tradició de l’art o de la pròpia fotografia ens ha obligat a mirar la realitat. Però aquesta estranyesa que experiment­em amb les seves fotografie­s ens permet tornar a contemplar el món amb una mirada fresca”, afirma. KBR. AV. DEL LITORAL, 30. FINS AL 8/5. PREU: 5€.

• Fundacionm­apfre.org

JORDI FORNAS

“Jordi Fornas va suposar un canvi estètic enmig de la grisor del franquisme. Va ser una baula d’un engranatge que va revolucion­ar i modernitza­r la cultura catalana”, ens comenta Pau Llop, comissari de l’exposició Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60, que inaugurarà el Museu del Disseny el 8 d’abril. “Va ser artífex del disseny d’alguns pilars moderns del renaixemen­t cultural de la segona meitat del segle XX: Serra d’Or, Edicions 62, Edigsa i la Gran Enciclopèd­ia Catalana”, prosseguei­x. A l’exposició hi trobareu els dissenys que va fer per a col·leccions editorials, publicacio­ns periòdique­s i discos, però també fotografie­s de músics dels anys seixanta, identitats gràfiques i crèdits cinematogr­àfics. I detectareu alguns recursos que van definir l’estil d’aquest pioner del disseny català: l’ús de fotografie­s suggeridor­es, composicio­ns tipogràfiq­ues

i un “llenguatge gràfic personal que aportava un to avantguard­ista i europeu a l’àmbit gràfic”, segons Llop. I afegeix: “Ha tingut una gran acceptació popular iha entrat a les cases i els subconscie­nts de molts de nosaltres. En moltes llars de Catalunya es tenen Fornas sense saber-ho”. MUSEU DEL DISSENY. PL. DE LES GLÒRIES CATALANES, 37. DEL 8/4 AL 24/7. PREU: GRATUÏT.

• Barcelona.cat/museudeldi­sseny

MARGUERITE DURAS

La Virreina Centre de la Imatge acull, des de fa uns dies, la primera retrospect­iva que revisa tota l’obra literària, fílmica i televisiva de Marguerite Duras, una de les creadores europees més influents de la segona meitat del segle XX. Fins ara, no se li havia dedicat cap mostra d’àmbit internacio­nal, ni tampoc “en el context francès, on és una autora de culte i una icona popular”, afirma el comissari, Valentín Roma. També explica que han triat la figura de Duras perquè permet sorgits a finals dels anys seixanta i setanta del segle XX. Des de la seva

originalit­at excèntrica, ens ajuda a entendre la continuïta­t entre

diverses formes de l’avantguard­a. Pintor, dibuixant, cineasta, poeta, va posar en contacte àmbits creatius diversos i generacion­s d’artistes diferents”, ens explica Àlex Mitrani, conservado­r d’art contempora­ni del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que acull la mostra Donació Benet Rossell. Escripture­s i trajectes. Hi veureu pintures, dibuixos i objectes artístics que la vídua de Rossell, Cristina Giorgi, ha donat al museu. Les seves benigrafie­s, una síntesi particular entre cal·ligrafia i dibuix; dibuixos humorístic­s, “dibuixos de cec” o els seus glaçons, petites peces d’art portàtil que cabien a la butxaca. “L’entrada d’aquestes obres consolida la recerca del museu sobre episodis i figures clau de la modernitat recent. Estem construint una col·lecció d’art de postguerra i segona avantguard­a, és a dir, d’art contempora­ni històric. I Rossell és una baula fonamental de la modernitat per l’esperit de radicalita­t, per l’originalit­at i per les qualitats innovadore­s”, argumenta Mitrani. MNAC. PARC DE MONTJUÏC, S/N. FINS A L’11/9. PREU: 4€. • Museunacio­nal.cat

TERESA LANCETA

Tapissos, teixits i teles. “El treball que Teresa Lanceta ha desenvolup­at des de la dècada dels setanta constituei­x un corpus d’obra de gran importànci­a per a la considerac­ió de

la teixiduria com a projecte estètic i polític. La seva obra posa de manifest no només la bellesa d’aquestes creacions, sinó la presència en elles de qüestions relacionad­es amb la tècnica, l’oralitat, l’anonimat o la comunitat”, afirma Núria Enguita, comissària, juntament amb Laura Vallés, de l’exposició Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert, que el

MACBA i l’IVAM han coproduït, i que podreu veure a partir del 7 d’abril. Una mostra que reivindica l’art tèxtil, cada cop més present en les programaci­ons dels museus, segons Enguita. “Això és important perquè ha estat la pràctica de moltes dones artistes al llarg de la història –fet que actualment està canviant, tot i que “queda camí per recórrer”, diu–, i perquè, a més, planteja qüestions que actualment són fonamental­s, com el temps del treball, les lluites obreres i les cures”, sentencia la comissària. MACBA. PL. DELS ÀNGELS, 1. DEL 7/8 A L’11/9. PREU: 11€. • Macba.cat

RENÉ MAGRITTE

Fa justament un mes que CaixaForum Barcelona inaugurava La màquina Magritte, una exposició coorganitz­ada amb el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza que ja han vist més de 23.000 persones i que està assolint xifres de visites prepandèmi­ques. Pocs seran els que no coneguin l’obra d’aquest artista belga, que definia la seva pintura com un art de pensar, “capaç de fer visible el que és singular mitjançant la paradoxa i amb missatges que continuen vigents avui”, tal com apunten des del museu. Al llarg del recorregut, podreu admirar una setantena de pintures úniques mentre descobriu alguns dels mètodes creatius d’aquest particular artista surrealist­a que va jugar amb les repeticion­s, les imatges provocativ­es i la metareflex­ió sobre la pròpia pintura. Es complement­a amb una selecció de fotografie­s i pel·lícules casolanes fetes per Magritte. CAIXAFORUM BARCELONA.

AV. DE FRANCESC FERRER I GUÀRDIA, 6-8. FINS AL 6/6. PREU: GRATUÏT (CLIENTS CAIXABANK), 6€ (NO CLIENTS CAIXABANK).

• Caixaforum.org

LA DONACIÓ QUE HA REBUT EL MNAC PERMET APRECIAR LA DIVERSITAT, PERÒ TAMBÉ LA COHESIÓ, ENTRE LES DIFERENTS ARTS QUE VA PRACTICAR BENET ROSSELL

 ?? ?? A sobre, ‘New York
City, New York’ (2011), fotografia de Lee Friedlande­r. (© LEE FRIEDLANDE­R, COURTESY FRAENKEL GALLERY, SAN FRANCISCO AND LUHRING AUGUSTINE, NEW YORK)
A sobre, ‘New York City, New York’ (2011), fotografia de Lee Friedlande­r. (© LEE FRIEDLANDE­R, COURTESY FRAENKEL GALLERY, SAN FRANCISCO AND LUHRING AUGUSTINE, NEW YORK)
 ?? ??
 ?? ?? A l’esquerra, ‘Ese olor’ (2019), tela pintada i cosida. (© TERESA LANCETA, VEGAP, BARCELONA, 2021. © GARCÍABAUT­ISTA) .Ala dreta, ‘Glaçó-Tu’ (1970-1971), de Benet Rossell (© L’AUTOR O ELS SEUS HEREUS, 2022).
A l’esquerra, ‘Ese olor’ (2019), tela pintada i cosida. (© TERESA LANCETA, VEGAP, BARCELONA, 2021. © GARCÍABAUT­ISTA) .Ala dreta, ‘Glaçó-Tu’ (1970-1971), de Benet Rossell (© L’AUTOR O ELS SEUS HEREUS, 2022).
 ?? ?? ‘Temptativa de l’impossible’, 1928. (CORTESIA DE LUDION PUBLISHERS ©RENÉ MAGRITTE, VEGAP, BARCELONA, 2022).
‘Temptativa de l’impossible’, 1928. (CORTESIA DE LUDION PUBLISHERS ©RENÉ MAGRITTE, VEGAP, BARCELONA, 2022).
 ?? ?? A l’esquerra, ‘Joven indígena en estudio’. (©MARTÍN CHAMBI / COLECCIÓN JAN MULDER)
A sota, disseny de Jordi Fornas per a la companyia discogràfi­ca Edigsa.
A l’esquerra, ‘Joven indígena en estudio’. (©MARTÍN CHAMBI / COLECCIÓN JAN MULDER) A sota, disseny de Jordi Fornas per a la companyia discogràfi­ca Edigsa.
 ?? ??
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain