El gran parany
IONESCO SE SERVEIX DEL ‘MACBETH’ SHAKESPEARIÀ PER TAL DE RECORDAR-NOS, ENTRE RIOTES, EL SAGNANT GRAN MECANISME QUE L’AMBICIÓ DE PODER POSA SEMPRE EN MARXA
Que Shakespeare és el nostre contemporani ho demostren una vegada i una altra les cartelleres teatrals d’arreu el món. Però qui ho va deixar dit per primer cop, fa sis dècades, va ser el molt prestigiós professor i teòric teatral polonès Jan Koot, quan el 1964 va publicar el seu llegendari assaig Shakespeare, Our Contemporany. Des de llavors, l’impacte provocat per la forma com Koot va saber vincular les tragèdies reials shakespearianes amb la tràgica història mundial del segle
(i el no podem dir que vagi per més bon camí) s’ha deixat notar en una infinitat de muntatges escènics. I es troba també en gran mesura en l’origen de la brutal farsa macbethiana escrita per Eugène Ionesco l’any 1972, poc després, per cert, que Polanski filmés una versió de l’original, també molt influïda per les teories de Koot.
MALFIEU-VOS DELS QUE VAN DE BONS!
Prendre’s a broma els Macbeth sembla impossible, com ens acaben de demostrar també Joel Cohen, Denzel Washington i Frances McDormand. Però Ionesco ho va aconseguir, tot emmirallant-se alhora en aquell grotesc i seminal Ubú rei d’Alfred Jarry que es presentava a l’escenari al crit de “Merda!”. Tal com explica Ramon Simó, Ionesco veia tan clar com ho havia vist el mateix Jarry que “això del poder bo és una falòrnia”. I l’autor de La cantant calba no podia entendre com era possible que, des de sempre, l’ésser humà s’avingués a “existir amb l’obsessió de la mort, de la guerra i del dolor sense reaccionar de veritat”, acceptant quedar-se atrapat en un gran parany col·lectiu. Un parany potenciat per allò que Kott denominava “el Gran Mecanisme”, i que mostra sempre la seva implacable dinàmica a les tragèdies shakespearianes, en les quals el primer objectiu és aconseguir la corona al preu que sigui, i el segon i força més utòpic objectiu és aconseguir mantenir-la al cap. Ara, el mateix Joan Carreras que ja ho va intentar quan Rigola va dirigir Macbeth ho tornarà a intentar sota la pell de Macbett.