El futur de les Pitiüses
VISITEM DIVERSOS PROJECTES GASTRONÒMICS I MEDIAMBIENTALS A LES ILLES D’EIVISSA I FORMENTERA
Eivissa i Formentera encaren els anys vinents amb ganes de recuperar valors i tradicions locals, sigui en forma de cellers sostenibles, peixos assecats a la manera tradicional, conreus d’ingredients autòctons o licors d’herbes pageses que han passat de generació en generació. Visitem alguns d’aquests projectes actuals amb vistes al futur.
ILLES VINÍCOLES
La relació de les Pitiüses amb el món del vi ve de llarg. Com explica Jose Abalde, enòleg viticultor de Bodega Terramoll, “la primera dada del cultiu de la vinya a Formentera es remunta al 1246, per part dels monjos de l’orde de Sant Agustí a la Mola”. Des del 2000, aquest celler elabora vins d’agricultura ecològica sense herbicides ni productes químics. A més, aposta per varietats autòctones, com el monestrell i la malvasia, en verema una part a mà i té algunes vinyes en vas, que vol dir que la planta no està emparrada i pot créixer lliurement. Si els voleu conèixer de prop, de maig a setembre organitzen visites guiades i tastos de vins amb formatges locals.
• Terramoll.es
Un altre celler que cal tenir en compte, en aquest cas a Eivissa, és
Bodegas Ibiskus. Com explica el seu director de Màrqueting, Henrik Smith, “aquesta illa té una cultura de vi molt llarga i, de fet, han trobat àmfores al mar del 700 aC”. Amb vinyes repartides per tota l’illa, algunes amb ceps centenaris, aquest projecte sostenible iniciat el 2007 evita l’ús de productes químics i aposta per una collita a mà. També organitza trobades i visites en grup per conèixer els seus vins. • Ibizkus.com
RECUPERAR ELS CAMPS
La Cooperativa del Camp de Formentera, reactivada l’any 2015, també treballa per recuperar cereals i farines del camp de Formentera. Un dels seus projectes més recents és l’adquisició d’un nou molí fariner, amb què elaboraran una nova marca de farina ecològica de blat xeixa, que és originari de l’illa i no ha patit modificacions genètiques. També tenen previst fer una plantació de figueres per produir figa fresca i seca, així com adquirir un trull d’oli. Aquí no busquen la quantitat, sinó la qualitat dels productes, tot recuperant varietats autòctones com la col pagesa, la tomata de penjar o la ceba vermella. Com explica Carlos Marí, gerent de la Cooperativa, “volem recuperar l’essència rural i el paisatge natural de l’illa”.
A la mateixa illa, fa nou anys que s’ha recuperat un altre ingredient molt tradicional perquè és, entre d’altres, protagonista de la icònica amanida pagesa. L’empresa familiar
Peix Sec elabora aquest producte amb diferents tipus de raïformes. “Després de tallar-ne les aletes, les deixen en salmorra i les pengem a l’aire lliure tres o quatre dies”, explica
Belén Palerm, l’ànima del projecte, juntament amb el seu marit i pescador, David Sánchez .Un cop sec, el peix es torra i es posa en bols amb oli d’oliva, que pot ser ecològic, i es col·loquen les etiquetes a mà. “És un
procés llarg i artesà, que porta molta dedicació”, remarca Palerm.
• Peixsec.com
A Eivissa, també destaquen projectes de l’ITS (impost del turisme sostenible), com el de Protecció i recuperació del medi natural i l’agrobiodiversitat. El veiem en finques familiars de Benimussa, com ara la de Can Vildes ilade Can Pep de Sa Plana, especialment dedicades al conreu d’ametlles i garrofes. El primer, com a curiositat, té un antic forn de calç, mentre que el segon té previst plantar nous ingredients, en una tendència, la de tornar als camps, que cada vegada és més habitual entre la gent jove de l’illa.
CAMINS SOSTENIBLES
A Formentera també trobem dos grans projectes relacionats amb la sostenibilitat. El primer és una iniciativa pionera en la protecció mediambiental, també de l’ITS, que té com objectiu regular el fondeig a l’estany des Peix, un estany natural obert a la mar i que ja feien servir els romans que forma part del Parc Natural de Ses Salines. A finals de maig en desapareixeran les embarcacions abandonades, es regularà la flota amb un pantanà flotant que eviti l’erosió submarina i s’aturaran els basaments químics d’olis i de gasoil. Com explica el conseller de Medi Ambient del Consell de Formentera,
Antonio Tur, “es farà una recuperació ecològica i mediambiental per aturar l’augment de degradació i contaminació actual, però sense perdre l’ús històric del fondeig tradicional”.
Un altre projecte pioner al Mediterrani és Save Posidonia Project, una iniciativa del Consell Insular de l’illa de Formentera que vol conscienciar sobre la importància de la planta marina posidònia oceànica. Daisee Aguilera Fletcher, molt vinculada al projecte, va començar fent vigilància del fondeig a l’illa el 2013, amb la idea d’aconsellar sobre els millors llocs on llançar les àncores dels vaixells que la visitaven. “Es pot gaudir de Formentera d’una manera ordenada”, explica l’especialista, que treballa perquè el sector nàutic s’impliqui en la conservació dels fons marins i remarca la importància d’aquesta planta no només dins l’aigua, sinó també i especialment a fora. • Saveposidoniaproject.org
SAVE POSIDONIA PROJECT ÉS UNA INICIATIVA PIONERA QUE VOL CONSCIENCIAR SOBRE LA IMPORTÀNCIA D’AQUESTA PLANTA MARINA