La Vanguardia - Què Fem

Terra de superviven­ts

DESPRÉS DEL MAGNÍFIC DEBUT AMB A CAMBIO DE NADA, DANIEL GUZMÁN CANVIA DE REGISTRE AMB UNA COMÈDIA QUE ARRENCA UN BON GRAPAT DE SOMRIURES

- BLAI MORELL

Al cinema espanyol hi ha una frase que s'ha instal·lat com un mantra: és més difícil fer una segona pel·lícula que la primera. La darrera prova la tenim en Daniel Guzmán. Després de debutar com a director amb A cambio de nada, ha tornat, set anys després, amb un film en un registre totalment diferent. I és que, tenint en compte que el camí més fàcil hauria estat repetir la fórmula d'aquell drama social amb una alta dosi d'autenticit­at, l'actor i director ha girat la truita amb una comèdia, però sense perdre identitat.

A LA RECERCA DE LA VERITAT

A un altre director, el sentit comú li hauria recomanat tirar d'actors profession­als, però Guzmán tenia molt clar que la història que volia explicar i com ho volia fer només tenia sentit amb el seu amic de tota la vida Joaquín González i la seva prole de veritat, gent que mai no s'havia posat davant d'una càmera, per interpreta­r aquesta família del Madrid d’extraradi que un bon dia rep d'un jutjat l'ordre d'embargamen­t de la casa on viuen. I aquí és on entren en acció els dos amics de la infància del protagonis­ta, un autèntic venedor de fum, interpreta­ts per Luis Tosar i Guzmán mateix. Una jugada arriscada que li surt molt bé, ja que aconseguei­x mantenir aquesta autenticit­at amb un retrat de personatge­s més de l'estil del Campeones de Javier Fesser odela Cándida del germà d'aquest, Guillermo.

LA DIGNITAT DEL PERDEDOR

Cavalcant entre la realitat i la ficció, Guzmán decideix no donar treva a l'espectador: no paren de passar coses mentre es retraten les grandeses i les misèries de la societat espanyola apellant a la tradiciona­l èpica del perdedor. Sense fre i cap avall, ens porta de bracet a aquest món de pocavergon­yes que es guanyen la vida com poden i a qui les coses no els surten mai bé, i també dels qui han de patir els efectes de les seves accions, sobretot la gent gran, que tan bé va retratar a la seva òpera prima a partir del personatge de la seva àvia a la vida real. I, a la vegada, hi reconeixem, d'una banda, aquell neorealism­e italià en clau còmica i, després, la tradició de la picaresca espanyola dels Azcona, Berlanga o aquella mítica Los tramposos de Pedro Lazaga.

Sens dubte, Canallas dignifica com poques un gènere sovint infamat, a casa nostra, i alhora ofereix una generosa dosi de somriures. Només per això, ja val la pena pagar l'entrada.

CANALLAS

●●●●●

DIR.: DANIEL GUZMÁN. GÈNERE: COMÈDIA. INTÈRPRETS: JOAQUÍN GONZÁLEZ, LUIS TOSAR, DANIEL GUZMÁN, ESTHER ÁLVAREZ, BRENDA GONZÁLEZ, LUIS ZAHERA, JULIÁN VILLAGRÁN, ANTONIO DURÁN MORRIS. PAÍS: ESPANYA. ANY: 2022. DUR.: 96 MINUTS.

 ?? ?? Aquests amics de la infància enganyaran les autoritats tant com calgui.
Aquests amics de la infància enganyaran les autoritats tant com calgui.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain