Terra de supervivents
DESPRÉS DEL MAGNÍFIC DEBUT AMB A CAMBIO DE NADA, DANIEL GUZMÁN CANVIA DE REGISTRE AMB UNA COMÈDIA QUE ARRENCA UN BON GRAPAT DE SOMRIURES
Al cinema espanyol hi ha una frase que s'ha instal·lat com un mantra: és més difícil fer una segona pel·lícula que la primera. La darrera prova la tenim en Daniel Guzmán. Després de debutar com a director amb A cambio de nada, ha tornat, set anys després, amb un film en un registre totalment diferent. I és que, tenint en compte que el camí més fàcil hauria estat repetir la fórmula d'aquell drama social amb una alta dosi d'autenticitat, l'actor i director ha girat la truita amb una comèdia, però sense perdre identitat.
A LA RECERCA DE LA VERITAT
A un altre director, el sentit comú li hauria recomanat tirar d'actors professionals, però Guzmán tenia molt clar que la història que volia explicar i com ho volia fer només tenia sentit amb el seu amic de tota la vida Joaquín González i la seva prole de veritat, gent que mai no s'havia posat davant d'una càmera, per interpretar aquesta família del Madrid d’extraradi que un bon dia rep d'un jutjat l'ordre d'embargament de la casa on viuen. I aquí és on entren en acció els dos amics de la infància del protagonista, un autèntic venedor de fum, interpretats per Luis Tosar i Guzmán mateix. Una jugada arriscada que li surt molt bé, ja que aconsegueix mantenir aquesta autenticitat amb un retrat de personatges més de l'estil del Campeones de Javier Fesser odela Cándida del germà d'aquest, Guillermo.
LA DIGNITAT DEL PERDEDOR
Cavalcant entre la realitat i la ficció, Guzmán decideix no donar treva a l'espectador: no paren de passar coses mentre es retraten les grandeses i les misèries de la societat espanyola apellant a la tradicional èpica del perdedor. Sense fre i cap avall, ens porta de bracet a aquest món de pocavergonyes que es guanyen la vida com poden i a qui les coses no els surten mai bé, i també dels qui han de patir els efectes de les seves accions, sobretot la gent gran, que tan bé va retratar a la seva òpera prima a partir del personatge de la seva àvia a la vida real. I, a la vegada, hi reconeixem, d'una banda, aquell neorealisme italià en clau còmica i, després, la tradició de la picaresca espanyola dels Azcona, Berlanga o aquella mítica Los tramposos de Pedro Lazaga.
Sens dubte, Canallas dignifica com poques un gènere sovint infamat, a casa nostra, i alhora ofereix una generosa dosi de somriures. Només per això, ja val la pena pagar l'entrada.
CANALLAS
●●●●●
DIR.: DANIEL GUZMÁN. GÈNERE: COMÈDIA. INTÈRPRETS: JOAQUÍN GONZÁLEZ, LUIS TOSAR, DANIEL GUZMÁN, ESTHER ÁLVAREZ, BRENDA GONZÁLEZ, LUIS ZAHERA, JULIÁN VILLAGRÁN, ANTONIO DURÁN MORRIS. PAÍS: ESPANYA. ANY: 2022. DUR.: 96 MINUTS.