La Vanguardia - Què Fem

Aventura inesperada

AQUESTA HISTÒRIA D’AMISTAT GAIREBÉ IMPOSSIBLE ENTRE DOS PERSONATGE­S ANTAGÒNICS ABORDA EL TEMA DE LA DISCAPACIT­AT AMB MOLT DE RESPECTE

- BLAI MORELL

El gran què del cinema popular francès, especialme­nt de la comèdia, és la capacitat de connectar amb el públic. I no és nou: ja ho feia als anys seixanta amb les pel·lícules de l’inigualabl­e rei de les ganyotes, Louis de Funès. I fins avui: Clavier, Boon, l’Intocable dels directors Olivier Nakache i Éric Toledano... Comèdies que aquí arriben amb les clàssiques frases ganxo publicitàr­ies, com “la comèdia que ha enamorat milions de francesos”, que, malgrat tenir una part de veritat si mirem les dades, gairebé s’han convertit en una broma en si mateixa. Tanmateix, però, són pel·lícules que funcionen com un rellotge .I Mentes maravillos­as, sense haver d’agafar-se a la frase de rigor –bàsicament, perquè no va arribar al mig milió d’espectador­s que molts productors d’aquí ja voldrien per a ells–, també ho fa.

UN CAMÍ IL·LUMINAT

El film s’agafa a aquella joie de vivre que distingia Intocable, amb la qual també comparteix el tema de la discapacit­at, amb un humor potser més soterrat, però que neix de la tragèdia, i una relació d’amistat entre dos personatge­s antagònics: un director d’una funerària, solitari i fred, i un home discapacit­at a causa d’una paràlisi cerebral que reparteix verdures ecològique­s mentre llegeix Nietzsche i Sòcrates, i que té la filosofia com a guia vital i moral. Amics des de fa gairebé vint anys, Bernard Campan, membre del grup còmic Les Inconnues, i Alexandre Jollien, filòsof i escriptor d’èxit a França, dirigeixen, escriuen i protagonit­zen aquesta road movie que decideix no defugir les normes d’aquest subgènere de caràcter iniciàtic, però que pren un camí il·luminat.

VIU EL MOMENT

En aquesta pel·lícula proposen una representa­ció de la discapacit­at poc habitual i desinhibid­a, abordada amb subtilesa, respecte i ten

MENTES MARAVILLOS­AS

dresa, on queda clara la complicita­t evident entre tots dos, que traspassa la pantalla. Amb la senzillesa i l’autenticit­at com a pals de paller, el film deixa de banda el sentimenta­lisme i la compassió per reflexiona­r sobre la mort i la diferència a través de diàlegs d’afinada construcci­ó i amb aquesta lleugeresa que aporta el punt de vista de la comèdia i que li va com un guant. I ho fa trencant tabús i emocionant sense embafar com feia anys que no vèiem en una sala de cinema. A més, i per sobre de tot, aquesta joia lluminosa ens xiuxiueja a cau d’orella que la vida no consisteix ni a mirar enrere buscant aquell passat feliç (o no) ni a avançar-se a un futur incert, sinó que es tracta de gaudir d’ara: la millor manera de no perdre’s el més bo que ens ofereix la vida, malgrat les dificultat­s. El carpe diem de tota la vida, vaja.

●●●●●

DIR.: BERNARD CAMPAN, ALEXANDRE JOLLIEN. GÈNERE: COMÈDIA DRAMÀTICA. INTÈRPRETS: BERNARD CAMPAN, ALEXANDRE JOLLIEN, MARYLINE CANTO, JULIE-ANNE ROTH, TIPHAINE DAVIOT, LA CASTOU. PAÍS: FRANÇA. ANY: 2021. DUR.: 92 MINUTS.

 ?? ?? En Louis (Bernard Campan) i l’Igor (Alexandre Jollien) es faran molt amics.
En Louis (Bernard Campan) i l’Igor (Alexandre Jollien) es faran molt amics.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain