Mares paral·leles

LA GRAN TRIOMFADORA DEL FESTIVAL DE MÀLAGA ÉS UNA ENLLUERNADORA ÒPERA PRIMA SOBRE LA MATERNITAT ABORDADA DES DE DIVERSES PERSPECTIVES

Carol Rodríguez Col·s, Clara Roquet, Júlia de Paz Solvas, Pilar Palomero, Belén Funes, Celia Rico, Lucía Alemany, Meritxell Colell... La llista de dones directores amb debuts extraordinaris cada cop és més llarga. I cal afegir-hi un nou nom: la basca Alauda Ruiz de Azúa, que, després de passar per la secció Panorama de la Berlinale, on va triomfar Alcarràs, de Carla Simón, va arrasar al Festival de Màlaga, agafant el relleu d’altres companyes seves, com Palomero, Elena Trapé o la mateixa Simón. I tot gràcies a una història magnífica de maternitat(s).

UNA FAMÍLIA IMPERFECTA

En aquest cas, la de l’Amaia, una jove que acaba de ser mare i que veu com aquesta maternitat li ve gran. Tant, que després que la seva parella hagi de deixar-la sola amb la criatura unes setmanes, decideix deixar Madrid i tornar a casa dels seus pares, que viuen en un poblet del País Basc, perquè li donin un cop de mà. I serà allà on aprendrà a ser mare, però també a ser filla.

En aquest intens

viatge emocional,

més complex del que es podria deduir després del primer terç de pellícula, la directora aborda la maternitat des de diversos aspectes: les conseqüències (que no les misèries), les

múltiples formes de viure-la, la diferència entre la generació anterior i la d’ara; les relacions maternofilials... I també com, dins de les estructures familiars, es produeixen el dolor i la confrontació, esclatar per després tornar-ho tot a lloc, amb aquella abraçada buscada, on fem nostres les seves llàgrimes.

UN GUIÓ DE FERRO

Amb el guió, on hi és Kore-eda i, per tant, també Ozu, Ruiz de Azúa va creant el camí sinuós i tens per on ens vol portar, on és tan important el que es diu com el que es calla, navegant constantment entre grisos, ben ancorada a una realitat, ficcionada, sí, però molt propera a la veritat, i sense pretendre que jutgem les seves criatures: només ens demana que les entenguem, amb les seves imperfeccions. I no li cal parafernàlia visual ni narrativa: en té prou amb un subtil guió de ferro que respira naturalitat i quotidianitat, i amb tres actuacions superlatives: la de Laia Costa, una intèrpret tota intensitat, però també delicadesa, quan toca, i les de la parella Susi Sánchez i Ramón Barea, per regalar-nos una altra gran òpera prima, una joia en brut. Bravo.

CINCO LOBITOS

●●●●●

DIR.: ALAUDA RUIZ DE AZÚA. GÈNERE: DRAMA. INTÈRPRETS: LAIA COSTA, SUSI SÁNCHEZ, RAMÓN BAREA, MIKEL BUSTAMANTE, AMBER WILLIAMS, LORENA LÓPEZ, JOSÉ RAMÓN SOROIZ. PAÍS: ESPANYA. ANY: 2022. DUR.: 104 MINUTS.