Nous horaris

Qualsevol persona que es dediqui a la distribució a Espanya sap que la visió que es té del comerç a Madrid (poques grans cadenes, molts centres comercials als afores de les ciutats i concentració de vendes en cap de setmana) és molt diferent de la que podem tenir des de Barcelona (moltes petites i mitjanes empreses molt especialitzades, eixos comercials de proximitat i vendes més repartides durant la setma- na). Per tant, és evident que la nova legislació del Govern Rajoy pretén homogeneïtzar el seu model comercial. Ara bé, sovint el petit i mitjà comerç català centra la batalla en evitar l’obertura els diumenges. No és un tema menor, però penso que no és el problema principal. Des del meu punt de vista, el problema dels horaris comercials rau en l’hora que tanquen els comerços diàriament, ben lluny dels horaris que fan a la resta de països europeus. No entenc perquè funciona a tot Europa menys aquí.

Penso que hauríem d’insistir a fer un horari més intensiu i tancar més aviat, entre les 19 h i les 19.30 h. Això ens permetria compaginar millor vida familiar i laboral, fer vendes en hores més lògiques i arrossegar la resta de la societat a fer horaris més racionals: sopar i anar a dormir més d’hora, i treballar menys però més intensament. Vaja, millorar la nostra productivitat, que és de les més baixes d’Europa. Així com no demanem als mestres, funcionaris o treballadors de la banca que prestin els seus serveis a qualsevol hora del dia, per què ens costa tant entendre que els treballadors del comerç no poden estar disponibles a tota hora?

En èpoques de crisi com l’actual, encara em faig creus de la quantitat de comerços rendibles que he vist tancar perquè els fills no volien continuar el negoci familiar, perquè la botiga és molt esclava.

JORDI BALIUS I MATAS

Barcelona