Límits a la banca

S’ha parlat molt de racionalitzar amb retallades el Sistema Nacional de Salut, potser perquè, com tots sabem, és de titularitat pública. Però, en canvi, el sistema financer, que és privat i tant important o més que la sanitat, ha estat al mig de la polèmica de la crisi actual, font de veritables excessos comesos per banquers i clients. Per tant, és moment de posar-hi ordre. Ha arribat l’hora de marcar-ne els límits. En aquest sentit, és reconfortant l’acció que la justícia vol emprendre contra la cúpula de Bankia.

Fins ara, semblava que la impunitat acompanyava aquesta mena de directius, tant si ho feien bé com si ho feien malament i, fins i tot, si cometien un delicte. Semblava que tenien carta blanca per a tot i se’n podien despreocupar.

Enllaçaven un càrrec amb un altre sense cap mena d’aturador i amb uns sous absolutament fora de raciocini.

Per tal d’evitar tot això, hauria d’existir un sou màxim que, en el cas concret de la banca, professió àvida de diners, podria estar en funció dels resultats obtinguts. IGNASI SANGENÍS VINTRÓ Sant Cugat del Vallès