Vaga de Renfe

Tinc 19 anys i he acabat segon de Medicina. Aprofito els estius per complementar la meva formació i em llevo a les sis cada matí per poder fer disseccions a la UAB com a voluntària. El viatge dura quasi dues hores amb els FGC, amb transbordament a Martorell per enllaçar amb Renfe. En diverses ocasions, la poca puntualitat de Renfe em fa perdre l’enllaç quan torno.

Avui, dia de vaga, m’he passat gairebé quatre hores a Martorell, esperant un tren que em deixés a Cerdanyola i, a les 12 h del migdia, he desistit en el meu intent de continuar el viatge. Al matí, he pagat religiosament el bitllet sencer per arribar a la UAB. M’he sentit estafada, indignada i impotent. Sóc jove, amb energia i set d’aprendre. Però les coses, aquí, no van al meu ritme. Acabaré la carrera i marxaré del meu país si això no canvia. És vergonyós que una estudiant de l’Anoia esmerci dues hores per arribar a la universitat en dies feiners. És encara més penós que Renfe vagi com va i que la professionalitat sigui la que és.

En un dia com avui, la vaga afecta gent com jo, gent que només pot expressar el que sent a les urnes. I si la vaga és per oposar-se als plans del Govern espanyol per liberalitzar el sector ferroviari, doncs els usuaris no en tenim cap culpa o ja tenim ganes que les coses puguin canviar. LAURA VALLS BARTROLÍ La Pobla de Claramunt