Cal tenir por?

A l’estiu tots tenim l’ocasió d’estar amb familiars, de fer tertúlies amb amics a la fresca. Per això comparteixo un parell de preocupacions que m’han sorgit. Si Catalunya optés per ser independent, com sé que seguiria cobrant la pensió? Si som independents, hauré de renunciar al meu passaport espanyol? Com acreditaré la meva identitat? Són preguntes reals, fetes per gent gran que m’estimo i per amics sincers. D’entre ells, una bona proporció són habitualment castellanoparlants. Per tant, em preocupa que em preguntin això, perquè tenen por. I és clar que fa por: la Guerra Civil, els anys cotitzats... i fins i tot perdre la pròpia identitat. La meva resposta és: les pensions de jubilació o semblants seguiran arribant igual perquè, al límit, caldria repartir la guardiola apilonada en els anys de vaques grasses, i perquè aquí es recullen molts impostos. Fins i tot alguns diuen que seríem un país més pròsper en les finances públiques. L’altra pregunta és complexa, però tots els passaports dels nacionals d’un Estat de la Unió Europea tenen també la ciutadania europea: per això hi ha les 12 estrelles al passaport. Suposo que el que caldria fer és afegir una nova identitat i deixar uns mesos o anys perquè cadascú triés. Força gent té doble nacionalitat. Caldria deixar un temps prudencial, i aleshores els sis o set milions de persones que poden optar a la ciutadania catalana aniríem triant, optant per aquesta o per quedar-nos amb l’espanyola. Tampoc aleshores es perdria cap altre dret electoral. Ah! I uns bons amics em feien una tercera pregunta: sóc funcionari de l’Estat, què em passarà? Res, Catalunya necessita funcionaris.

Gent de Catalunya, sentim-nos lliures, però no siguem porucs. XAVIER SERRA BESALÚ Girona