Les bones maneres

Les bones maneres, el saber conviure amb bones formes respectant els altres, s’han perdut en les últimes generacions. Els alumnes han de sortir dels instituts, no només amb una eina de treball sota el braç, sinó també (i so-

bretot) formats com a persones.

És possible que entre tots eduquem en els valors de la bona urbanitat i del civisme per retornar-los a la nostra societat? Els valors d’urbanitat s’aprenen a casa però, tot i que la família té el paper més important en la seva transmissió, les institucions educatives també hi tenen un protagonisme destacat. I tots nosaltres també podem contribuir a inculcar els valors socials amb el nostre exemple. Perquè hem de ser alguna cosa més que treballadors amb americana i corbata. Hem de tenir unes bones maneres, i una certa inquietud cultural i social, ja que això ens diferenciarà dels països sense futur.

Cal aprendre de nou a no renegar per tot i en tot moment. Cal aprendre de nou a dir bon dia o bona tarda, a donar les gràcies, a demanar perdó i a dir si us plau. Cal aprendre de nou a parlar sense aixecar la veu ni cridar. Cal aprendre de nou a escoltar i a fer silenci. Cal tornar a les virtuts de la convivència, la fraternitat, el respecte, l’amabilitat, la paciència i la benvolença, entre altres bones virtuts.

EULÀLIA I. RODRÍGUEZ

Torroella de Montgrí