El 2014, any de la consulta, sí o sí?

Aquest 2014 esperem moltes sensacions, més bones que dolentes. En aquests moments ho hem d’esperar, amb les piles carregades i en positiu, com tothom desitja. A Catalunya tenim un fita transcendental, aconseguir convocar la consulta, prevista per al 9 de novembre, per acord del Parlament català i obtenir el resultat del dret a decidir i poder continuar, si s’escau, amb el full de ruta d’anar cap al sobiranisme del nou Estat català.

En aquests moments, s’ha produït el xoc de trens, encara que ho prevèiem no ho volíem dir, però a Madrid continuen manifestant que la impediran, tot i que estan disposats a negociar, però dins el marc legal. L’actual Govern català té diverses opcions. En primer lloc pot presentar la petició a consideració del Congrés dels Diputats a Madrid, on es preveu un resultat negatiu en ús de la majoria absoluta del PP a l’hemicicle. El pla B és convocar-la en aplicació de la llei catalana de consultes, però hi ha la probabilitat que la impugni el Govern de l’Estat, moment en què tampoc es podria continuar. El pla C és convocar comicis plebiscitaris, però ¿s’aconseguirà un resultat clar que moralment ens autoritzi a continuar amb el trencament? La situació està molt complicada, i ERC pressiona perquè s’adopti una resolució unilateral d’independència, postura lògica d’acord amb la seva ideologia. ¿No seria millor començar de zero i iniciar novament les converses amb l’Estat, amb Madrid, per aconseguir, si s’escau, un procés, encara que fos consentit, tot i que signifiqui perllongar la situació actual? Val la pena anar per un camí que ens porti al lloc desitjat i que no ens posin entrebancs. CiU deia “la feina ben feta no té fronteres, la mal feta no té futur”. Deixem-nos de prepotència i arrogància i fem-ho bé. FRANCESC BUIXEDA CABRÉ Subscriptor Santa Pau