Casajuana i el poder

L’entrevista a Carles Casajuana (“A Espanya cal una democratització de les estructures polítiques”, Cultura, 9/XI/2014), autor del llibre Les lleis del castell, premi Godó de reporterisme i assaig periodístic, no té pèrdua, pel que s’hi apunta. Retrata molt bé el paper dels governants, que al principi es creuen amb possibilitats de dominar el poder i fer-lo servir per portar a terme la política que van programar fer, i acaben, la majoria, engolits pel poder de “les lleis del castell”, com les bateja el premiat escriptor i diplomàtic, bon i experimentat coneixedor de les estructures del poder.

Tot seguit m’ha vingut a la ment el darrer president de l’Uruguai, José Mujica Cordano, que no va voler traslladar-se a viure al palau presidencial de la capital, sinó que va voler continuar vivint a casa seva, a la seva granja, envoltat dels seus per no perdre les seves arrels i veure’s immers en tota la pompa del castell del poder, ni tampoc ha volgut perpetuar-se en el poder. Quin exemple més viu i recent, alliçonador per a molts polítics i aspirants a ser-ho!

Jo hi afegiria que actualment el Govern espanyol s’ha encastellat i està perdent la partida política, si no l’ha perduda ja; i, en canvi, el Govern català s’ha obert al clam de la ciutadania, que vol decidir el futur amb democràcia i llibertat.

Estem perdent, si no s’ha perdut ja, quasi una generació, i no ens podem permetre perdre’n cap més. RAMON GALIMANY I VILA Figueres