Cristians perseguits

Les notícies quotidianes de vegades són esfereïdores. En països de l’est maten cristians pel sol fet de ser-ho. Em refereixo a la ideologia totalitària que ha seduït una part de l’islam. El dia de Santa Coloma, el 31 de desembre, un bisbe va fer una homilia i digué que al països dominats per l’Estat Islàmic mor assassinat, com a mitjana, un cristià cada cinc minuts. No ho puc entendre. Això està passant al l’Iraq, el Pakistan, Nigèria, Palestina, Egipte i altres llocs.

Va dir fa poc el papa Francesc en una entrevista publicada a La

Vanguardia (“Descartem els joves per un sistema que ja no s’aguanta”, Internacional, 13/VI/2014): “Estic convençut que la persecució contra els cristians avui és més forta que en els

primers segles de l’Església. Avui hi ha més cristians màrtirs que en aquella època. I no és per fantasia, és per nombre”.

Altres dades d’aquest genocidi van aparèixer en una entrevista amb l’arquebisbe de Mossul, una ciutat situada al nord de l’Iraq. Entre altres qüestions manifestava que “el 2003, a Mossul hi vivien 35.000 cristians. Avui no n’hi queda cap. Molts han mort i d’al- tres, com ell, viuen a l’exili” (“Els musulmans han de repensar molt la seva manera de viure la fe”, Internacional, 25/I/2015). La nostra cultura no pot entendre que hi hagi països que segrestin centenars de nenes per utilitzarles com a objectes sexuals o una massacre en un mercat de Nigèria, utilitzant una nena de 10 anys com a bomba humana.

No ho puc entendre, ja no com a catòlic, sinó com a ésser humà. La religió catòlica i altres derivades en cap moment indueixen a la violència, ans al contrari, ja que com a símbol de comportament només et diuen que s’han de complir els deu manaments. I deixa ben clar que el cinquè diu que no mataràs.