LA QUA­LI­TAT DO­CENT: EL CER­CLE VIR­TUÓS DE L’EN­SEN­YAR I L’APREN­DRE

La Vanguardia - - MONOGRÁFICO ESPECIAL - Dr. Jor­di Rie­ra — ca­te­drà­tic de Blan­quer­na-URL i vi­ce­rrec­tor de la Uni­ver­si­tat Ra­mon Llull

Vi­vim temps de grans dis­cur­sos en­torn de l’ava­lua­ció i el se­gui­ment de la qua­li­tat uni­ver­si­tà­ria, al ma­teix temps que pro­li­fe­ren di­ver­sos for­mats de ràn­quings d’uni­ver­si­tats que in­ten­ten or­de­nar-les glo­bal­ment i lo­cal­ment se­gons in­di­ca­dors ob­jec­tius com ara les ta­xes d’efi­cièn­cia, de ren­di­ment i de gra­dua­ció. Tot i que aquests fac­tors són im­por­tants, no són els únics que par­len de la nos­tra reali­tat uni­ver­si­tà­ria, i en­ca­ra menys d’allò que en diem la nos­tra “qua­li­tat do­cent”.

Aques­ta qua­li­tat hau­ria de fer re­fe­rèn­cia més ex­plí­ci­ta a la ca­pa­ci­tat di­dàc­ti­ca “real” dels nos­tres claus­tres de pro­fes­sors per ge­ne­rar en­tu­sias­me i pas­sió pel co­nei­xe­ment en ca­da àm­bit for­ma­tiu pro­fes­sio­nal. Ri­gor i pas­sió per allò que els nos­tres es­tu­diants es­pe­ren en que si­guem re­fe­rents de co­nei­xe­ment i ex­pe­rièn­cia. Del co­nei­xe­ment que arre­la en l’ac­ció, i de l’ac­ció que s’arre­la en la ne­ces­si­tat de se­guir in­ves­ti­gant al vol­tant de l’oceà d’in­cer­te­ses. De la ca­pa­ci­tat de sín­te­si do­cent en­tre allò vis­cut i allò que cal se­guir in­ves­ti­gant, en­tre allò co­ne­gut i allò que res­ta en­ca­ra bo­rrós. Just em re­fe­rei­xo a aque­lla sín­te­si re­ei­xi­da pe­da­gò­gi­ca-do­cent que des­per­ta la ne­ces­si­tat de la pro­pe­ra tro­ba­da en lloc de de­sin­te­rès; i, per tant, a les an­tí­po­des del que pas­sa en de­ter­mi­nats con­tex­tos, en què als pocs dies d’ini­ciar-se el curs les au­les res­ten pro­gres­si­va­ment bui­des.

Per­què qua­li­tat do­cent és par­lar tam­bé de temps de tro­ba­da i de dià­leg. De tro­ba­da for­mal i en di­fe­rents for­mats es­pai/tem­po­rals –com ara els se­mi­na­ris, els grups de dis­cus­sió, de pràc­ti­ques o de pro­jec­tes- de ca­ràc­ter sin­crò­nic o asin­crò­nic, en què s’afron­ta el co­nei­xe­ment a l’ex­pe­rièn­cia vis­cu­da i l’ex­per­te­sa, o viceversa. És par­lar, doncs, d’aquest temps qua­li­ta­tiu que ens de­di­quem de ve­ri­tat i mú­tua­ment a ca­mi­nar junts al llarg d’aquest ca­mí fas­ci­nant de l’apre­nen­tat­ge al llarg de to­ta la vida, en què els rols edu­ca­dor-edu­cand es com­ple­men­ten i s’in­ter­can­vien per mo­ments, i que no es pot arri­bar a re­co­llir amb cap ins­tru­ment de me­su­ra li­mi­tat o li­mi­tant. Per­què en­sen­yar a l’al­tre és apren­dre dues ve­ga­des i té un ca­ràc­ter in­ter­ge­ne­ra­cio­nal.

Tan­ma­teix, par­lar de qua­li­tat do­cent és tam­bé par­lar d’au­to­ri­tat mo­ral. L’au­to­ri­tat mo­ral del que co­neix, pe­rò des de la hu­mi­li­tat del ma­teix co­nei­xe­ment de què dis­po­sa; des de la cre­di­bi­li­tat que li dó­na la con­gruèn­cia en­tre el seu ser i el seu sa­ber, en­tre el seu dir, el seu fer i els va­lors mos­trats. Des de l’au­to­ri­tat mo­ral que li dó­na la com­prehen­sió de la se­va prò­pia dis­ci­pli­na en temps d’in­ter­dis­ci­pli­na­rie­tat i de vi­sions ho­lís­ti­ques que s’apro­xi­men als fe­nò­mens des de la se­va com­ple­xi­tat i in­ter­de­pen­dèn­cia, lluny de cor­po­ra­ti­vis­mes o es­tan­queï­tats de­par­ta­men­tals ja ob­so­le­tes o in­fruc­tuo­ses. Des de l’au­to­ri­tat mo­ral que com­por­ta pre­gun­tar-se per la prò­pia fra­gi­li­tat o li­mi­ta­cions, o pel que ens trans­cen­deix des de la nos­tra mo­des­ta con­di­ció d’hu­ma­ni­tat.

En sín­te­si, la nos­tra do­cèn­cia és de qua­li­tat quan acon­se­guim do­nar el su­port es­pe­cí­fic i per­so­nal a ca­das­cun dels nos­tres alum­nes, sa­bent per l’ex­pe­rièn­cia que la clau de l’èxit en la vida no con­sis­teix en el que pas­sa de bo o de do­lent a un és­ser hu­mà, si­nó en la ma­ne­ra com fa ser­vir i aprèn del que li pas­sa.

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.