L’endemà de l’incendi de les Pedreres

L’endemà de l’incendi, la visió de la muntanya de les Pedreres és desoladora. El vessant que connecta amb l’espai natural de les Gavarres s’ha cremat. Costa creure que l’única causa d’un incendi d’aquestes dimensions, més de 30 hectàrees i tant propera a la ciutat, només sigui una burilla. Per tant, és molt important que la investigació que s’està portant terme vagi més enllà i expliqui clarament quins han estat els factors que han causat l’incendi i han contribuït a la ràpida propagació del foc i, sobretot, quines són les mesures que cal adoptar a partir d’ara per tal que no es cremi l’altre vessant de la muntanya.

Els veïns que coneixen la zona afectada diuen que la muntanya està plena de deixalles, que estan cansats de demanar a l’Ajuntament que netegi. No obstant aquesta demanda legítima, alguns d’ells hi segueixen abocant i els voltants dels habitatges són magatzems a l’aire lliure d’andròmines de la més variada índole.

L’incendi també ha posat de manifest l’extre- ma vulnerabilitat i precarietat dels habitatges afectats, que conviuen amb vehicles desballestats, coberts, tanques amb animals i barraques, fruit d’anys d’abandonament d’una zona que viu d’esquenes de la ciutat. A hores d’ara ningú no pot negar que la neteja de la muntanya és un pas necessari i imprescindible per prevenir més incendis a les Pedreres.

L’Ajuntament de Girona hi ha de posar tots els mitjans que calguin, propis o d’altres administracions. També ha d’exigir als propietaris de finques particulars que compleixin els deures legals de neteja i conservació. I finalment s’ha d’insistir, un cop més, en la necessitat de no demorar més l’aprovació definitiva del pla especial del parc de les Pedreres, document que preveu una franja de protecció lliure de vegetació de 25 metres d’amplada al voltant dels habitatges que confronten directament amb la zona forestal. GLÒRIA PONS SAEZ Girona