Construir pactant

Catalunya és diversa. Cal un pacte de Sant Sebastià entre les forces progressistes com es va subscriure l’agost del 1930. Catalunya és un país plural des de sempre. Al Parlament de Catalunya sempre hi ha hagut molts més partits representats que a la resta de comunitats autònomes. Tal com es preveia, en aquestes eleccions convocades com a plebiscitàries, els ciutadans de Catalunya s’han expressat segons la seva ideologia o segons els seus sentiments. No tot el país pensa de la mateixa manera ni professa el mateix sentiment.

Davant aquesta realitat intrínseca del país, cal un pacte entre les forces progressistes catalanes i espanyoles per trobar un nou encaix de Catalunya dins d’Espanya. L’Estatut del 2006 va ser l’intent frustrat, per un TC caducat, d’un nou encaix. Cal sortir de la dinàmica acció-reacció d’exclusió de la part contrària. Cal començar un país nou per a tots els catalans, tinguin els sentiments que tinguin, però s’ha de construir pactant. Cal que les forces progressistes d’aquí i d’allà comencin a ser propositives en comptes de reactives. Cal sortir tan aviat com sigui possible d’aquest atzucac en què només estem perdent energies. Cal començar a pensar en una sortida digna per a totes les posicions. Pactar vol dir renunciar, amb un desig de construir una resposta nova amb què tots hi sortim guanyant.

I no crec que això sigui tan impossible com pot semblar ara mateix. JOAN-MANUEL PRAT Mataró