Mirant a Europa

Des del gener del 1986, quan l’Estat espanyol va entrar a la CEE –la Unió Europea d’avui–, molts milers de milions d’euros s’han abocat a les nostres infraestructures i a les nostres xarxes socials provinents dels fons de cohesió de Brussel·les. Però tant o més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició sine qua non que aquestes ajudes s’aplicaven a un democràtic Estat de dret.

Afortunadament, continuem funcionant com un Estat democràtic de dret i gaudint de les condicions de membre de la Unió Europea, amb els seus avantatges i els seus inconvenients, però amb la introducció d’un conflicte territorial, el que enfronta el Govern català amb el de l’Estat, iniciat per diferències econòmiques, afegides ara a les sempre subjacents qüestions nacionalistes de Catalunya.

Durant aquests últims anys, la tendència a l’independentisme català ha pres una gran magnitud social, principalment arran d’errors en les respostes del Govern central a les ben organitzades aspiracions dels catalanistes. Resultat: una situació d’impasse polític sense posicions de ponts dialogants, ni polítics ni mediàtics, un Estat empatat amb si mateix.

Gran part de la ciutadania veu amb preocupació aquesta paràlisi política, ja comença a pensar que s’allarga excessivament i gira els ulls cap a la Unió Europea, situant-la com a possible mediadora entre les parts, avui embarrancades, en considerar que la mediació europea podria ser l’inici de la pau civil, com a camí de solucions, entre Espanya i Catalunya. JAUME VALLÈS MUNTADAS Sant Adrià de Besòs