Desgovern a Catalunya

Han passat ja tres setmanes de les eleccions catalanes i la veritat és que estem igual. I jo diria que pitjor. No vull repartir culpes, però la veritat del nostre país ara mateix és que continuem encara amb l’eterna discussió de qui ha guanyat, de si han estat plebiscitàries o no, que Madrid és el culpable, del full de ruta, dels jutges, de qui serà el nou president, d’anar a acompanyar fins al TSJC els imputats pel 9-N, de si tirar pel dret, de si ja en mig any declarar la independència, com algú ja es va cuidar de dir, però la veritat és que fa la sensació que a Catalunya no governa ningú. Tant és qui en tingui la culpa. Ja es parla fins i tot de prorrogar els pressupostos.

De mobilitzar la gent, de fer política al carrer, d’inflamar les bases en sabem molt a Catalunya; ara bé, no hi ha manera que es faci la política on s’ha de fer i que es governi on s’ha de governar. Més ben dit, ara mateix –tal com he dit abans– jo ja no sé qui governa i ni tan sols si tenim govern. I així no es va enlloc. I sobretot, estem donant un espectacle no gaire edificant al món que ens està observant, al món al qual ens volem integrar lliurement. I amb això no s’hauria de jugar.

Ens hi va la nostra credibilitat i que ens prenguin seriosament els governs de les nacions modernes i desenvolupades. No anem bé, i s’ha de poder dir. No fer-ho és equivocar-se. RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu