M’he quedat muda

Davant dels atemptats a França, m’he quedat muda. Dono classes de Religió a alumnes de segon d’ESO i, precisament divendres, explicant en una classe el significat del regne de Déu que predicava Jesús, va sortir el tema de la religió positiva, la de l’esperança en un món millor, la de la utopia, la que creu que les persones i la humanitat poden millorar, en contraposició a la religió negativa, la de la por, la venjança i l’odi…

Poden imaginar les cares d’alguns dels alumnes de 13 anys. Fins i tot n’hi va haver un que em va dir que a l’època de les croades el cristianisme no era bo. Sí, tenia raó, era una època medieval, en què només s’entenia la religió com a vertadera o falsa, molt lluny de com avui dia entenem les religions, com a camins diferents per arribar i comunicar amb el transcendent.

Però podré, després d’uns fets com aquests, continuar parlant amb els termes que divendres ho feia davant adolescents sense perdre la credibilitat ni entrar en contradiccions o paraules falses? De moment, m’he quedat muda.

Em caldrà molta més fe de la que sóc capaç de tenir, i fortalesa d’ànim per continuar ensenyant que la tolerància, el perdó als enemics i la creença que un món millor és possible és l’únic camí per vèncer l’odi, la venjança i el terror en el qual ens estem veient immersos en els darrers temps.

Preguem tots els que hi creiem perquè això sigui possible! MARGARITA ESMERATS Barcelona