Què hi puc fer jo?

Fa poques hores dels atemptats. Em llevo i em plantejo què hi puc fer: d’una banda, lamentarme –i fins i tot resar– per les víctimes i les seves famílies i, a la vegada, esperar que la justícia n’identifiqui els culpables.

Però, i des del punt de vista operatiu, d’acció, què faig? Doncs, a) distingir entre els assassins i els milions de persones que segueixen unes conviccions religioses que inclouen la pau i un munt de valors (els meus amics musulmans no tenen la culpa que alguns conculquin drets humans, dient que ho fan en nom del seu déu); i b) sabem que el terrorisme és basa “en nosaltres”, és un virus que inocula la por i embalbeix els innocents, fa basarda: la seva potència secreta està en el fet que ho repetim i ho difonem, i en parlem.

Per tant, la meva acció lliure coherent ha de ser doble: d’entrada, seguir fent el que faig, com cada dia, que és donar classe de Filosofia i Ètica en un centre educatiu amb consistent presència de nois i noies de creences de l’islam; i, d’altra banda, no fer córrer la por; tots hem d’aturar els crims, però els professionals de la seguretat, la justícia, etcètera són els qui han de fer les accions precises. I ens en sortirem! La llibertat i els drets –el de la vida, el primer– han de guanyar en aquest conflicte. XAVIER SERRA BESALÚ Girona