Convivència pacífica

Aquestes últimes setmanes, els ciutadans de Catalunya anem sobrats d’opinions, vaticinis i reflexions en front de la fórmula màgica que trobaran els nostres representants electes per formar govern. Uns critiquen la CUP, fent-los culpables que no hi hagi acord, d’altres Junts pel Sí, sobretot Artur Mas, dient que està perdent la dignitat.

Segueixo la premsa escrita i també els telenotícies i em pregunto si tots plegats som conscients que estem al segle XXI. Ni la CUP és culpable de res per ser una minoria, ni Artur Mas és culpable d’estar obert a negociar. Al segle XXI les minories són tan respectables com les majories i la capacitat de negociació és un valor afegit.

L’afirmació d’Artur Mas que en qualsevol negociació tothom hi ha de guanyar em sembla una reflexió pròpia d’un polític de la nostra era. I la fermesa de la CUP en les seves conviccions, un dret legítim en una democràcia.

S’hauran de posar d’acord. O no. Però no m’agrada que ningú parli de pèrdua d’orgull, de dignitat o de culpabilitzar les minories. Ja no som ni a l’edat mitjana ni al segle XX, almenys a Catalunya.

Entre la nostra gent ha de prevaldre l’obertura de mires i sobretot la determinació d’establir fórmules de convivència pacífiques, allunyant les males pràctiques i els prejudicis. MONTSERRAT FABREGAT Molins de Rei