Mala olor a la ciutat

Coincidint amb el bombardeig publicitari prenadalenc de cars perfums i aigües de colònia, una intensa flaire de purins més propi de latituds ramaderes va sorprendre dimecres els pulmons de gairebé tots els barcelonins.

He d’admetre que aquella brisa tan singular no convidava a seure en una terrassa a degustar un bon pernil de gla per apreciar-ne els seus rics matisos, perquè la intensitat de l’ingredient volàtil que ens transportava l’aire monopolitzava completament el context.

Ara bé, ben mirat, més enllà de petites incomoditats, arcades i algun mareig o altre entre embarassades o residents a la zona alta, el cert és que aquest intens sospir a camp que va atrevir-se a penetrar en zona urbana és infinitament més inofensiu que la resta de components cancerígens amb els quals l’intens trànsit urbà “enriqueix” a diari el contingut dels nostres pulmons. Diòxid de nitrogen i altres micropartícules derivades de la combustió del gasoil, que els nostres sentits ja neutralitzen, són silenciosament responsables d’una brutal carnis- seria que escurça la vida de molts milers de conciutadans. És per això que fóra bo que aquest anecdòtic episodi del tot inofensiu per als nostres pulmons ens faci reflexionar sobre el veritable i gens anecdòtic problema per a aquests òrgans derivat d’una mobilitat egoista i insostenible. MARTÍ GASSIOT Barcelona