L’última haka de Lomu

No sóc un apassionat del rugbi, em costa d’entendre’n les regles, però quan es juga el Sis Nacions o algun dels grans de l’hemisferi sud em quedo embadalit davant la televisió. Fa uns quants anys, i per raons professionals, em va tocar viure al país veí; vaig arribar sense gota de coneixement de la llengua però vaig tenir la sort que just quan vaig aterrar hi havia Mundial de rugbi i vaig començar a familiaritzar-me amb la llengua veient algun partit. M’hi vaig enganxar perquè un tros de paio alt com un sant Pau, amb pales de forner com a mans i unes cames que el feien córrer com un tren d’alta velocitat feia d’aquell esport difícil d’entendre un espectacle. I tot sempre amb un somriure: era Jonah Lomu.

Ens ha deixat amb 40 anys per un ronyó trencat des de feia dues dècades que no el va fer renunciar a la seva passió. Aquesta mena de sardana de les antípodes amb la qual els All Blacks inicien ritualment el començament de qualsevol partit, la haka, ha perdut una de les seves baules més conegudes. JORDI MARBÀ I MARTÍ Sant Cugat del Vallès