Les soledats del guionista

El cinema és un art que es duu a terme en equip. En una pel·lícula de pressupost mitjà hi treballen entre cent i dos-cents professionals. Però algú ho ha de començar tot i aquesta missió recau en el guionista. Ell és qui s’enfronta a la pàgina en blanc tot sol, en una soledat íntima i necessària per a crear l’argument, els personatges i l’estructura de la futura pel·lícula. Del no res, fa que neixin i creixin històries d’amor, assassinats, persecucions i finals feliços (o no), consolidant així els fonaments de l’obra cinematogràfica. Aquesta soledat del guionista per assolir la inspiració es veu acompanyada, per contradictori que soni, d’una altra soledat molt més preocupant: la de bona part del teixit de la nostra indústria. El guionista es troba abandonat en aquest moment tan important, el de la creació. No hi ha ajuts a l’escriptura ni les productores disposen de prou recursos. És cert que aquest 2015 s’han recuperat les ajudes al desenvolupament de l’ICEC. Una gran notícia pel sector, malgrat que eren ajudes per a les productores de les quals s’han pogut beneficiar tan sols uns pocs guionistes. Però què passa amb els guionistes sense productora, amb els que desenvolupen les seves històries amb la voluntat de trobar una productora en el futur? Tots els productors demanen noves idees, guions originals, històries potents. I, alhora, cap productor no vol arriscar amb una sinopsis, ni tan sols amb un tractament. Volen llegir un guió sencer, ben desenvolupat i treballat. La conclusió, doncs, és clara: necessitem que es prenguin mesures a favor dels nostres guionistes, tal i com ve defensant el GAC tots aquests anys. Donar suport a la creació i al desenvolupament es traduirà en millors pel·lícules per a tots. Calen urgentment més recursos per a que els creadors desenvolupin les futures pel·lícules del cinema català. Tots hi sortirem guanyant, professionals i públic. Fem pinya, doncs, amb els guionistes. El futur de la nostra indústria està, en bona part, a les seves mans.