Un futur referèndum

Sovint es diu que l’Estat espanyol no pot acceptar de cap de les maneres un referèndum a casa nostra perquè, si guanyés el sí a la independència, el resultat esdevindria definitiu, mentre que si guanyés el no, els sobiranistes ho tornarien a intentar periòdicament. L’argument és irrebatible.

És en aquest sentit que el –en teoria descoratjador– 48% obtingut per les dues forces independentistes el 27-S pot ser un excel·lent percentatge a mitjà termini per a aquells que somnien amb la república catalana. No oblidem que les anomenades eleccions plebiscitàries es van organitzar com una primera volta que tindria la segona i definitiva volta 18 mesos després.

I és que l’unionisme ha comès un error de llibre: deslegitimar el procés de Catalunya tot esgrimint que el no s’ha imposat amb el 52% dels vots. En fer-ho, han mossegat l’ham del qual pretenien fugir: si a hores d’ara, segons ells, cal que el 48% dels catalans se sotmeti a la voluntat suposadament majoritària del 52%, com justificaran als propers comicis un resultat a l’inrevés?

S’ha dit i s’ha repetit que al sobiranisme li mancaven 100.000 vots per guanyar el referèndum. El 9 de novembre del 2014, recordem-ho, van poder-hi participar els majors de 16 anys, un col·lectiu pel que sembla majoritàriament mobilitzat en favor de la independència. Aquests nanos d’aquí un any i mig ja hauran assolit la majoria d’edat i ja tindran dret a vot. Heus aquí possiblement el 3% addicional que tant anhelen els impulsors del procés. JOAQUIM VALLS MORATÓ Sant Quirze del Vallès