Adéu, mossèn Ballarín
Estimat mossèn Ballarín, rector de Sant Felip Neri, capellà de Queralt, de Berga, de Matadepera i de Gósol, gent de tot arreu et venim a dir adéu-siau. Has estat per a tots nosaltres la companyia en les tristeses i desconsols i també festejant els teus aniversaris, com els 90 i 95 anys. Una vegada o altra, els que som aquí i molts altres “hem buidat amb tu el sac de les nostres vides”. Sempre assegut en una butaca, amb el cap baix, fumant els teus cigars i omplint la casa de fum. Escoltant, sempre escoltant, i mirant-nos de dalt a baix amb la teva mà estesa per ajudar que ens tornem a aixecar. Quan una parella patia, sempre al seu costat, els deia: “No tinc la solució, però que Déu hi faci més que nosaltres”.
Quan un dels joves feia alguna entremaliadura, deies, amb aquell sentit de l’humor tan teu: “Quin número gòtic ens ha muntat” i, tot seguit, “escolteu, amb els fills s’ha de tenir la llarga esperança”. Recordo també quan deies: “Mireu, els homes uns van per la vida resant el parenostre, i d’altres amb un parenostre a la mà”.
Quan els més petits anaven arribant, el Pepe els agafava i era com si fossin seus. Un dia, amb una d’aquestes criatures, la Claudia, quan la tenia als braços va entrellaçar els seus dits amb els petits dits de la nena i li va ensenyar, a poc a poc, molt a poc a poc, el
parenostre. Quan va acabar, la va tornar als braços dels seus pares i els va dir: “Això sí que és un bé de Déu”.
Ara, estimat Pepe, estimat mossèn, estimat capellà de Gósol, ja no et tindrem més, ja no tindrem la teva presència ni les teves abraçades sempre caloroses, però, ja que físicament no et veurem, deixa’ns al teu testament la teva essència, el teu esperit, aquests gestos tan teus i, sobretot, l’essència d’aquest Déu que portes a dintre. Tu sempre ens has ensenyat que a la casa del Pare hi ha un lloc per a tots nosaltres. Si pot ser, Pepe, a prop teu.
Acabaré amb una última recomanació teva: “Pregueu per tot allò que jo no sé demanar però que vós sabeu concedir”.
“Apa, nois, enmig de la vostra tristesa, que Déu hi faci més que nosaltres, en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. ADELA SUBIRANA Barcelona