El Barça era Johan

Sant Jordi, 1975. Jo tenia onze anys. Per fi jugàvem la Copa d’Europa després de 14 anys ja que la temporada anterior vam guanyar la Lliga, la meva primera Lliga, gràcies a l’arribada d’un holandès que va costar un dineral, deien que 100 milions de pessetes, però això tant se val, perquè els diners havien d’estar al camp i no al banc... No vam guanyar les semifinals contra el Leeds United, però aquell dia em vaig adonar que el Barça era Johan i Johan era el Barça. Ell i la resta de jugadors contra l’equip anglès, que va marcar primer de contraatac. Després vam empatar i quedaven 20 minuts d’emoció i d’un ambient excepcional a la graderia que passava per confiar a donar tota la responsabilitat del partit al mestre holandès. Quan ell driblava, xutava o corria, a mi se’m movien els peus amb una sincronització telepàtica que segur que també tenien altres aficionats. Aquell dia em vaig adonar que Johan era excepcional. Havíem perdut, però jo vaig quedar enamorat d’aquest mestre i de l’aposta de joc creatiu sota la batuta d’un líder per sempre més.

Al cap de molts anys va tornar com a entrenador i la il·lusió també va tornar al camp. Hi venia més gent, era anar a veure quelcom diferent. Millor guanyar per 5 a 4 que per 1 a 0. I ara sí, arribaria la primera Copa d’Europa.

Johan, moltes gràcies per ferme feliç. XAVIER GALLEGO POU Barcelona