Pobres refugiats

L’atenció que mereixen els refugiats ha sigut completament desplaçada per un altre fet molt dramàtic: Bèlgica i els atemptats de la gihad. Milers i milers d’éssers humans amb l’única il·lusió de deixar l’infern de la guerra i arribar a Europa per poder tenir una vida normal s’ha estroncat. Les ments pensants de Brussel·les, democràtiques elles, han decidit que és millor donar una quantitat ingent de diners a Turquia perquè els barri el pas i els retorni al seu país.

Mentrestant, aquells que s’han jugat la vida en una embarcació pneumàtica des del nord d’Àfrica, pagant amb tot el que tenien i més, es troben presoners en països que els tracten pitjor que els gossos abandonats. Tanques metàl·liques amb punxes, soldats armats fins a les dents, pluja, fang... Tot i tothom en contra d’ells.

Jo tenia l’esperança que l’equilibri entre el bé i el mal (el mal representat pels polítics) en aquest cas s’equilibraria a través de les diferents potències religioses d’Europa i d’Euroàsia que parlen sempre d’ajudar el més dèbil. Doncs bé, oficialment no es coneix cap manifestació i acció d’ajuda de cap església, des de la cristiana a la protestant, passant per l’anglicana o l’ortodoxa. Silenci absolut i mirant cap a una altra banda. No hi ha dret. BRU DURAN GILI Subscriptor Salou