Monolingüisme

He leído con atención el manifiesto del grupo Koiné sobre la necesidad de acabar con el bilingüismo. En algunas cosas entiendo la tesis del manifiesto, en otras no tanto. Lo que me llama más la atención son los abundantes razonamientos para diagnosticar la enfermedad, y la ausencia de cualquier palabra para orientarnos en la forma de tratar y curar esta anormalidad. Seguiré en catalán por si estos señores de Koiné no entienden el castellano.

M’agrada solucionar els problemes i actuar com a bon català, sense màcula. Els meus problemes més immediats són:

–Tinc 96 anys. Per fer les feines de la casa ve una senyora que parla castellà. És nascuda a Badalona, però parla castellà perquè la seva família és andalusa. Pregunto: Què he de fer? Acomiadar-la?

–El metge de la Seguretat Social que em visita des de fa molts anys, i ha sabut mantenir-me en un estat de salut força acceptable tenint en compte la meva edat, té un defecte greu, he de parlar amb ell en castellà. Què he de fer? Canviar de metge?

–Tenia pensat fer unes vacances a la Val d’Aran. He d’aprendre occità abans d’anar-hi?

Agrairé els seus consells per resoldre aquests problemes i poder seguir considerant-me català sense màcula. Per acabar, em permeto sols recordar que Franco va intentar solucionar aquest problema prohibint parlar en català. Però no se’n va sortir. RAMON ARAU Subscriptor Barcelona