Sensesostre

Em dol sortir al carrer a primera hora del dia i trobar-me alguna persona dormint al ras, damunt un banc i al costat un carret de supermercat amb totes les seves pertinences. D’altres, una mica més afortunades, dins un caixer, o en una nau abandonada. El sensellarisme, o més conegut com els sensesostre, va en augment.

Eradicar el sensellarisme i aconseguir que ningú hagi de viure en unes condicions tan extremes és quelcom difícil, les administracions s’hi haurien d’implicar més i no tancar els ulls a aquesta realitat. Molts voluntaris sí que es mouen, com va passar la nit del 18 al 19 de maig, centenars varen sortir al carrer de les ciutats de Barcelona, Badalona i Sant Adrià.

L’objectiu era fer un recompte exhaustiu de les persones sense sostre de cada lloc. S’han comptat més de 1.000 persones dormint al carrer. Una xifra ben alarmant, darrere de cada una hi ha una persona i una història de vida sovint ben diferent una de l’altra. Un primer pas per dimensionar la problemàtica i veure quin tipus d’accions es necessiten. M. ÀNGELS PAGÈS CALVET Ventalló