Tragèdia dels refugiats

Els refugiats fugen de la guerra. No hi ha alternativa. Han de marxar i ho deixen tot. Perden la casa, la feina i l’esperança. Fins no fa gaire temps, es llevaven al matí, portaven els fills a escola, anaven a la feina… Ara viuen en tendes de campanya, enfangats i menjant el que els arriba. Pares i mares amb els fills petits i amb la seva gent gran. Persones indefenses que el continent europeu, presumptament civilitzat, té abandonats en mig del no-res. Han fugit de la guerra buscant la pau i han acabat a l’infern de la por, la pobresa i la decepció absoluta.

Els nostres fills un dia ens preguntaran com es va permetre que s’ofeguessin al mar, com es va deixar viure i morir d’aquesta manera milers de persones, com no es va fer res per ajudar i aturar aquesta barbàrie. No sé què els respondrem. Ningú vol arriscar ni sacrificar res. No els volen aquí i els deixen allà plens de fang, fam i tristesa. Sens dubte condemnem els que fan la guerra, però la història jutjarà també els que no van fer res davant de la tragèdia, els que no van donar refugi a qui més ho necessitava. CRISTINA LORENTE Sant Cugat del Vallès