ELS MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS 1 Corques la fusta. Pren. 2 Suborna a còpia de pa amb tomàquet. Fa minvar les conseqüències d’una acció nudista. Doble obstacle a la francofonia. 3 Les companyes de cau dels llobatons en el moviment escolta. Aquest senyor trafica amb estores i revestiments tèxtils del terra de tota mena. 4 Pàtries de la insularitat. Terme botànic que fa pensar en les espores. 5 No és pas una mera cimera de dàlmates a Roma, però ho sembla. Ho fem servir a l’americana. La fusta més fina. Avisa de la pèrdua de la targeta de crèdit. 6 Casa sense teulada. Que no té un sentit molt definit. Sopada sense vocalitzar. 7 Existència. Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció. Dia sense albada. 8 Acaba com comença. Magnetitzen. Ho fas tot ben agitat. 9 Estudia la vida interior de les frases. Serveix aigua d’una gerra.

10 Al nord-oest. Dia sense albada. Segona vèrtebra del coll. Gabriel Anton Canyelles. 11 Netíssim en tot el seu procedir. El priva de totes les punxes amb què es defensava. El primer de tots. 12 Embarcació esportiva. Obra de teatre que fa plorar. Embarcacions esportives que ja tornen, després d’haver-se trobat en plena travessia. 13 L’acollirà en una residència per a necessitats. L’acadèmia de la llengua espanyola per antonomàsia. Principi etimològic. 14 Règim botànic. Superfície sorrenca amb moltes pujades i baixades sobtades.

VERTICALS 1 Jutjava la tendència de lady Di a prendre cava. Impregnat d’opi. 2 Pot ser sintàctica o de sang. Greixosa, probablement a l’Alt Urgell. 3 Que serveix. Ho posi al calendari. El fanguet que collim. 4 Ordeneu les coses amb autoritat indiscutible. Relatiu a la finíssima capa que protegeix l’embrió. Sempre sona per damunt del sol. 5 Est. La que fa zigazagues gens abrupta. Endarrerir un esdeveniment. 6 Enclusa de plater. Brolla amb autoritat. S’equivoca, tot vagarejant. 7 Principi etimològic. Treu una botxa del lloc on és allunyantla del bolig amb una altra botxa que es tira. Dues escales de pintor obertes. 8 Eixuts. Ens aïrem (i ho omplim tot de reixes). As. 9 Tinguin, els naps, un gust més fort que d’ordinari. La cabra més esvelta. 10 Transport públic. Comença a aspirar. Moixó. 11 Molt, però tampoc tant. Comencem a tabular. Empren. 12 La porta d’entrada a l’alfabet que tant seduïa Borges. Primets que arriben a un límit. Malura de les sureres que consisteix en el podriment de l’escorça. Acaba com comença. 13 Temperatura d’hivern. No ho fa mai qui no s’arrisca. Organització d’estrambòtics dominicals. 14 Abaixada, com la bandera quan arriba la nit. Empaita el xef.