Els manters

El problema de la proliferació dels manters a la capital catalana entenc que no s’acabarà multant els possibles compradors, per molt que ho diguin les ordenances i que ho demani el gremi de comerciants. El que es farà amb aquesta mesura, si s’aplica amb contundència, és condemnar encara més el venedor a la misèria o encaminar-lo cap a la delinqüència, o, el més segur, desplaçar el problema geogràficament cap a un altre lloc del país amb abundància de turistes. O sigui que, ben mirat, la solució per part de l’Ajuntament, fins avui, ha consistit a parlar molt i més aviat actuar molt poc.

I el temps ha anat passant, tot s’ha complicat i em fa l’efecte que no saben com solucionar-ho ara mateix, i tenim tota aquesta pobra gent que volen vendre i no els deixen; que volen treballar i els hi impedeixen. I la solució més fàcil és multar els clients, que si compren un objecte per deu o quinze euros ja saben el que compren. Aquí no s’enganya ningú.

De tota manera, contrasta tot plegat amb l’operatiu que hi ha previst per als refugiats sirians, si és que arriben a venir, on tot ho tenen previst. I els manters, d’alguna manera, també són refugiats. Han fugit de la misèria. I només es volen guanyar la vida. Però aquests resulta que molesten. RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu