El cas de les Glòries

L’urbanisme ha d’aprofitar les bones condicions que pugui tenir una ciutat tant geogràfiques (per exemple, aigua) com situacions privilegiades del teixit urbà i actuar-hi adequadament. I és que certs llocs reclamen poten- ciar-los urbanísticament. Es tracta de situar-hi espais de gran valor urbà que tindrien un èxit assegurat en anar a favor del gaudi per part dels ciutadans.

L’esplèndida situació de Glòries n’és un cas clar perquè 1) és el centre geomètric de l’Eixample, 2) aviat serà el centre urbà i 3) és la intersecció de tres grans avingudes. Malauradament, s’hi ha previst urbanitzar un parc de 14 hectàrees que reclamaria situarlo en el sector però no en aquest punt.

S’han fet prevaldre receptes del camp ecologista que, aplicades en determinades situacions, equivalen a caure en el radicalisme. No hi ha claredat d’idees perquè, a l’interior de les ciutats, la preeminència correspon als va- lors urbans i en segon lloc van els parcs, que són necessaris.

Així, Barcelona perd la magnífica oportunitat de disposar de la gran plaça central de l’Eixample. Serà un gran fracàs de la ciutat i recorda (segle XIX) el rebuig del pla Cerdà, però que per sort Madrid el va imposar... JOSEP OLIVA I CASAS Barcelona