El Teatre Romà de Tarragona

Fent un passeig amb amics, ens vam apropar al Teatre Romà de Tarragona, passant pels carrers Caputxins i Zamenhof, que per cert estan fets una desgràcia, amb la gran brutícia que hi tenen davant, tocant al que diríem la zona del teatre. Com es pot permetre l’Ajuntament, o qui li toqui, tenir aquest lloc tan oblidat? Tanta vegetació acumulada, sense control, és un perill, més ara a l’estiu. Mosquits a dojo, focs malintencionats, etcètera.

Va sortir als diaris a finals del 2015 que ara al 2016 es farien unes rehabilitacions que permetrien visualitzar com era aquest teatre, i que el cost seria d’uns 700.000 euros. No sé en quina situació es troba el projecte, però la neteja no hi té res a veure. Això seria com si perquè tu estàs esperant el pintor perquè et pinti el pis, no calgui rentar plats ni passar l’aspirador. Tots van pensar el mateix. Qui té casa bruta, és un brut. Però com que és casa de tots, ves per on, tots s’escaquegen. Poc els importa tenir casa neta.

Tampoc se salven els jardins de la Chartreuse que poblats estan (de tot), inclosa una casa abandonada que si fos de qualsevol tarragoní ja l’haurien obligat a enderrocar-la o rehabilitar-la. Podrien estar oberts al públic i nets, perquè hi ha una molt bonica vegetació, però caldria netejar-la, i ja tornem a estar al cap del carrer: qui la netejaria?

I un cop has baixat les escales mecàniques que arriben al carrer Vapor, et diuen que allà es troba l’antic port de Tàrraco. No hi ha rètols, però sí que hi ha un gran abandó. Els gossets hi deixen el seu record, i ja t’imagines com deuen ser els amos que els acompanyen. Els parterres també fan plorar de veure.

Visca Tarragona, Patrimoni Mundial de la Humanitat. M. ELISA ARAGONÉS Tarragona