Barcelona, ja no et conec

Vaig néixer i he viscut sempre a Barcelona, el meu barri és la França Xica, m’estimo la meva ciutat i el meu barri, m’agrada passejar pels seus carrers i saludar els veïns, molts dels quals ens coneixem de petits. Però ja fa un temps això està canviant, ja no en conec la majoria, els carrers estan bruts i plens de forats, les tendes del barri han estat substituïdes per comerços oberts les 24 h i, fa uns anys, per venedors de deixalles recuperades dels contenidors. Al carrer de Ricart hi ha tres botigues d’electrodomèstics que no passarien cap inspecció, i fa uns mesos a l’antiga fusteria, que després va ser un local de tot a 1 euro i sense canviar els rètols, s’hi ha instal·lat la venda de tota classe d’electrodomèstics, mobles i matalassos vells, que al mateix temps serveix de centre de reunions i de dormitori per a captaires. Però la molèstia més greu és que cada vegada hi ha més pisos turístics, que són ocupats per joves per setmanes o per caps de setmana, que fan impossible la vida normal dels veïns, fent festa, embrutant l’escala i deixant les bicicletes al passadís. I per acabar-ho d’adobar, la setmana passada van ocupar un pis a la meva escala: no són okupes de la PAH, sinó coneguts captaires del barri que van d’un pis a l’altre. Es van adonar que un pis de Solvia estava buit i, forçant-ne la porta, s’hi van instal·lar i van punxar la llum i l’aigua. Vam avisar els Mossos, que van dir que no hi podien fer res, mentre, davant seu i rient, els captaires pujaven mobles. Ens han dit que si volem que marxin els hem d’indemnitzar. Coneixedors del tema m’han dit que és habitual que això passi, i que hi ha gent que viu de l’ocupació. Estimada Barcelona, ja no ets la ciutat que vaig conèixer, ja no et puc passejar, ni gaudir i un dia d’aquests aprofitaré alguna de les ofertes que em fan i ens haurem de separar.

JOAN RAFAEL RABASCO LÓPEZ Barcelona