N’estic tip i embafat

A qualsevol hora i a totes les cadenes de televisió, et trobes amb un cuiner que t’explica com fer plats saborosos, econòmics, especials, amb primeres matèries acabades de collir de l’hort, casolans, com els feia l’àvia. Cuinats a foc lent, a baixa temperatura, al vapor, en perols de fusta exòtica, en wok, amb receptes de països llunyans, esferificacions, suflés i altres noms que no entenc.

El vi, com abocar-lo a la copa, remenar-lo, mirar els regalims, ensumar i glopejar posant els ulls en blanc. Estrelles Michelin, premis a cuiners i sommeliers, concursos a veure qui ho fa millor deixant-se menystenir pels que fan de jurat. Un que va fent crits a qui pretén millorar el seu restaurant i els ensenya la merda enganxada a la seva cuina i de com han de tractar al personal.

Menjar de països llunyans, que són com trossos de suro amb color i forma de fruita, totalment insípids. Peix i carn congelats, amb unes garanties de qualitat reduïdes. Llimones de l’Argentina, i tenim a quatre passes uns llimoners que fan un goig espaterrant.

En el terreny ecològic, un bon embolic, amb les interpretacions de què és bo i què no ho és. Les teories del menjar i veure sa, des dels vegans fins als aliments transgènics. Anunci al diari, d’un fuet zero que no conté lactosa, proteïnes de llet, gluten, sulfits, soja, colorants, nitrits ni nitrats! Quanta porqueria li posen els altres, no? Un pagès del Maresme em proveeix de verdures, fruita, ous... no se m’acudirà mai preguntar-li com ho cultiva.

He arribat a una edat avançada i, des de la inòpia, continuaré fent de les meves, que no m’ha anat pas tan malament. JORDI LLEAL I GIRALT Badalona