Lluitar contra la contaminació

L’Ajuntament de Barcelona vol reduir els nivells de contaminació a què es troben sotmesos els barcelonins. A tal efecte, està desenvolupant accions de llarg abast, entre les quals trobem la futura prohibició de circulació de vehicles de motors dièsel de més de vint anys, la gratuïtat d’aparcament per a vehicles elèctrics i el foment de la renovació de les flotes automobilístiques.

Analitzades amb detall aquestes accions presenten característiques curioses. Anem pam a pam: els incentius per la renovació dels vehicles –plans renove, PIVE, etcètera– constitueixen indissimulades ajudes a les empreses automobilístiques, però no tant a la persona que l’adquireix, ja que la suposada subvenció ha de declarar-se com un ingrés. El comprador sol·licita la subvenció, l’entrega al venedor i després la paga a través de la declaració de l’IRPF. La pregunta que sorgeix és gairebé obligada: els compradors som idiotes? Potser sí.

Les facilitats d’aparcament als vehicles elèctrics infereixen un nou greuge a les persones que no en podem pagar l’adquisició. Naturalment, el capital destinat a aquesta mesura és també imputable a les taxes i impostos d’aquells que no en gaudirem. I per cert, l’electricitat amb què funcionen aquests vehicles, d’on pensen que surt?

Finalment, la constatació més sagnant és que tot aquest conjunt de mesures no facilita el transport de les persones. Vostès o un servidor necessitem dues hores o més per moure’ns entre la segona corona barcelonina i la capital fent ús del transport públic. Vostès i jo haurem de continuar fent servir el vehicle particular, pagant cada vegada més i sense tenir la certesa, a uns anys vista, de si el nostre automòbil entrarà en la categoria dels vetats per decisió municipal. I ho farem no perquè ho haguem triat així, sinó perquè l’alternativa no existeix. Així lluitem contra la contaminació?

JORDI ZABALA SÁNCHEZ Rubí