Corrupció autòctona

En la seva carta (“Genocidi cultural”, 30/VIII/2016) Rosa Maria Cendrós parla que els dos partits, i suposo que es refereix al PP i C’s, es volen carregar, per dir-ho en poques paraules, Catalunya. I cap al final escriu sobre la corrupció “que ens ve de fora” i que, diu textualment, “no es pot aguantar, i a més ens volen trinxar com a poble”. I cita, en molt poques paraules, que també en tenim a casa nostra, de corrupció, però de passada i com un tema menor.

Però jo, i des del respecte que em mereix aquesta lectora, li diria que a mi em preocupa més la corrupció autòctona, què vol que li digui. I em preocupa que tots els personatges corruptes que es passegen tranquil·lament pel país encara no han estat jutjats. I em preocupa que vulgui minimitzar les malifetes d’uns quants, senzi-

llament per què són catalans. I em preocupa que tingui tanta pressa a voler anar a la independència sense tenir la casa, Catalunya, en condicions.

I finalment, em preocupa aquesta visió tant primària que tot el de fora és dolent, i que a casa tot es fa bé.

Potser hauríem de ser més modestos, ser més crítics amb nosaltres mateixos i voler reconèixer el que no es fa bé políticament parlant, i abans que res, posar-hi remei.

I fer un examen de consciència, igualment que fer un exercici de memòria, no estaria gens malament.

RAMON RIU CODINACH Suscriptor Barcelona