ELS MOTS ENCREUATS
HORITZONTALS 1 Iniciaven un expedient administratiu. Rampinyo. 2 Faig buits en l’argent i els omplo amb esmalt negre. Musulmà. 3 Confrontació que pot acabar amb la vida d’un dels dos contendents. Lloances que semblen llavors. S’acosta, baixa. 4 Dia sense albada. Tals. Ram de flors molt present a la família Jackson. 5 Divinitat. Digerida. 6 Pot ser de pa o de ferro, però qui en té molta va pel món trepitjant ulls de poll. Sorgí del no-res. Res no és. 7 El primer de tots. Tranquil·litzada. Criatura nabokoviana. 8 Isba sense porta d’entrada. Educà. La part posterior d’un camió. 9 Gargall de carcamal. Carregat de nafres. 10 Descreguda militant. Fereixi un ocell perquè no pugui tornar a aixecar el vol. Maneres d’anar per la vida una mica petulants. 11 Raresa d’ateu. Semblant a un flam, però potser no tant tremoladís. S’alimenti cada nit d’una droga portada de Mallorca. 12 Efectua una nitració. Estri que trobaràs a la feina. Símbol de plata. 13 Gramínia que ens fa pensar en el Cyrano. Escampall. 14 Copista del Pròxim Orient. Tractament reial que insisteix en una posició elevada.
VERTICALS 1 L’element químic present a tots els westerns. Cercar, tal vegada a Internet. Predecessora de l’esperança i la caritat. 2 Conjunt de petits nidòfils caiguts de la mateixa covada. Sotmets un cuir a l’acció d’un bombo. 3 Abans de dir-se Unió Europea, aquestes eren les seves sigles. M’equivocaré de manera vibrant. Vinc sense cap. 4 Aquest és un artesà que fa contenidors de grills. Capturar un missatge electromagnètic. 5 En Capone. La llengua del país de la bota. De l’ós. 6 Pot ser ciclista o tomb. Proveïda d’agafadors. A les portes de Bratislava. 7 Est. Els materials dels condons. El pronom feble 51. Divinitat escapçada. 8 Covador. Màquines antigues de la construcció que podríem il·lustrar musicalment amb Antonio Machín. 9 Reforça els fonaments d’una construcció, segurament pètria. Vomita de tant com s’agita. 10 Associació de llauners rodamóns. Llengua sudamericana que també rep el nom de maputxe. Túnel que trobaràs excloent. 11 Sensació de cansament menys intensa que el fàstic, però tanmateix propera. Fent la feina de sant Martí. 12 Amèrica sense la simpàtica alemanya. Sent una profunda aversió. Prego per un lleidatà universal. Vistes aèries de la costa gallega en un dia de boira. 13 Blanca. Calzes que tenen dos sèpals. 14 Vasta immensitat blava. En Kant la volia ben pura. Acrònim.