Música als restaurants
La música en alguns restaurants ha esdevingut un cas de modernitat mal entesa. Sembla que menjar sense soroll, gaudint de la conversa, sigui propi de vells. El mal de la música sense motiu afecta, a més de cafès i restaurants, gran part dels espais públics: botigues, hotels, estacions, transports, oficines, etcètera. Sembla que la pau comporti avorriment i que necessitem el soroll per atordir-nos i no pensar gaire.
El silenci s’ha convertit en el més gran dels luxes; sembla que existeix un hòrror vàcui al silenci que t’obligui al soroll. Els restaurants haurien de garantir l’opció de poder menjar sense molestar els clients que vulguin tan sols gaudir de l’àpat i la conversa. Segons la meva opinió, el que ha d’oferir un restaurant és comoditat, bon tracte i una excel·lent restauració. Ja ironitzava fa més de 12 anys Quim Monzó sobre la presència sonora inhumana que ens trobem a cafès i restaurants, i que malauradament amb els anys ha anat a més. Com deia el gran Pepe Rubianes, a un restaurant s’hi va amb la música escoltada.
ANTONI VILANOVA CASALS
Barcelona